Ordre i concert en l'habitatge de lloguer

A poc a poc, després d’anys d’inacció i mentre esperem que es vagi implementant la llei de l’Institut de l’habitatge, el Govern comença a posar ordre en aquest procel·lós mercat. Ahir transcendia la intenció de l’executiu d’instituir un model únic que reculli els requisits per accedir als habitatges a preu assequible perquè no es produeixin disparitats geogràfiques difícilment  justificables. I el ministre Filloy detalla avui la disposició de la llei que preveu la confecció d’un contracte tipus de lloguer que n’haurà d’incloure les característiques bàsiques, les mateixes que hauran de figurar a les bases de dades dels contractes d’arrendament que mantindran els comuns. Es tracta d’una antiga i legítima reclamació dels llogaters recollida per l’Associació de Consumidors i que no pretén evitar que els particulars hi afegeixin les clàusules que consideren, però que aportarà seguretat jurídica, sobretot als llogaters però també als propietaris. És cert que sempre paguen justos per pecadors i que la immensa majoria actua de bona fe, però cal regular extrems com aquest per evitar possibles abusos, de la mateixa manera que la llei estableix també l’obligatorietat que els contractes de lloguer constin per escrit. Quina era la justificació d’un contracte oral en una matèria tan sensible i oberta a interpretacions contradictòries? En endavant s’elimina aquesta inquietant possibilitat per a tranqul·litat de tots els que no tenen res a amagar.