Ordre i concert a la FAAD

La Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) s’ha instal·lat en uns inquietants llimbs. Mig any després que es confirmés la baixa de sis de les entitats que en formaven part, la FAAD continua hivernant, sense president i en una lamentable situació d’interinitat que s’arrossegava a més des que ara fa un any va expirar el mandat de l’última presidenta. Les dues úniques associacions que oficialment no han abandonat la nau s’agafen a un pur formalisme (les que van causar baixa al febrer no ho han comunicat degudament, sostenen) per mantenir que no es dona causa de dissolució. Potser sí, que la FAAD continua existint. Però és un fantasma i convindria que la situació s’aclarís al més ràpidament possible si pretén conservar algun vestigi de l’autoritat que una vegada va tenir. Tampoc hi ha ajudat gaire el mutis de l’anomenada Plataforma d’entitats socials, on s’havien d’aixoplugar la majoria d’entitats dissidents i de què no s’ha tingut més notícies. Davant de la inacció d’uns i la desídia dels altres, és a Afers socials a qui pertoca posar-hi ordre i concert. En primer lloc, perquè com bé diu la ministra és necessari un interlocutor vàlid que parli en nom de totes les entitats que defensen els drets de les persones amb discapacitat. Però també perquè la FAAD funciona gràcies a una subvenció pública que cal fiscalitzar i utilitza un local el lloguer del qual sufraga el ministeri. Uns diners que podrien tenir un destí més útil i més clar.