Pacte d’Estat per la sanitat sí, a qualsevol preu no

Ahir s’esperava amb expectativa la compareixença al Consell General del substitut de Rosa Ferrer al capdavant del ministeri de Salut, Carles Álvarez Marfany. Del seu resultat en destaquem la reafirmació de la proposta per rubricar un pacte d’Estat entre totes les forces polítiques per encarar d’una vegada per totes la reforma sanitària. D’aquesta manera, la iniciativa del ministre és un pas endavant en relació a la mateixa proposta que va fer el cap de Govern, Antoni Martí, en seu parlamentària i que es va quedar sense resposta o amb una reacció molt escèptica dels grups parlamentaris de l’oposició donats els dubtes que hi havia sobre la continuïtat de l’exministra Ferrer quan es va fer l’oferiment. Sembla doncs que el nou ministre vol sumar l’esforç de totes les forces polítiques amb representació al Consell General perquè la reforma de la sanitat sigui una realitat. Ara bé, si es vol arribar a un acord caldrà posar negre sobre blanc què es vol canviar i amb quin calendari es vol complir. També és vital que els grups polítics de l’oposició puguin participar en la seva confecció. I tampoc es pot pretendre que un pacte d’Estat serveixi per estalviar-se la tasca fiscalitzadora de l’oposició en una matèria tan sensible.