Diari digital d'Andorra Bondia

Patrimoni de la humanitat, per què?


Escrit per: 
Consell editorial

Fa vint anys, quan el Madriu es va enfilar a la llista del patrimoni universal, va semblar que havíem tocat el cel. El temps ens va demostrar que res més lluny de la realitat, perquè dos decennis després continuem esperant que els quatre comuns implicats en la gestió de la vall consensuïn d’una vegada les ordinacions per regular-hi l’accés i per protegir-lo de manera uniforme. Sembla que no tothom va viure amb el mateix entusiasme la fita històrica que la Unesco ens posés l’etiqueta més prestigiosa del seu rober. El 2015 va ser el torn de les falles, que van estrenar el caseller del patrimoni immaterial. Una altra fita que va ser rebuda amb una explosió d’alegria popular. L’entusiasme va anar decaient, i l’any passat, amb l’Ossa, va ser tota una altra cosa, amb una sòbria celebració institucional al Rosaleda. Ahir, amb la transhumància, ni això. La inscripció al patrimoni de la humanitat s’ha convertit en una rutina, gairebé un hàbit,  un tràmit burocràtic que no genera especial emoció més enllà dels despatxos ministerials. Cal corregir urgentment aquesta desconnexió, detectar-ne les causes –unes candidatures excessivament acadèmiques?– i canviar si cal el rumb: si no ens els creiem ni nosaltres, com pretenem que ho facin els de fora? Està bé que la transhumància sigui patrimoni de la humanitat, però primer l’hem de sentir nostre, i no és evident que sigui el cas. No es tracta de complir l’expedient ni de quadrar un balanç. Si no vibrem, millor deixar-ho estar.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte