Pensant en eleccions i no en properes generacions

Si l’any passat el protagonisme mediàtic de l’estiu se’l va endur sense discussió el cas BPA, aquest any sembla que el debat sobre el nou model de distribució de competències als comuns serà un dels serials dels mesos estivals -sense menystenir la crisi de Grandvalira que sembla que desgraciadament no té solució-. Però com dèiem, el repartiment del pastís entre les corporacions es comença a indigestar o, si més no, això és el que sembla. El cop de força del comú d’Andorra la Vella defensant un major pes del criteri de la població sobre el territori ha encès aparentment la caixa dels trons. Ara bé, un quants arbres no ens han d’impedir de veure el bosc. I en aquest sentit, fa la sensació que tot plegat forma part d’un xou ben muntat on cadascú vol acontentar el seu electorat quan saben perfectament que tot el peix està venut. I aquí rau l’arrel del problema: es vol fer veure que s’està fent una gran reforma quan realment s’està tocant ben poca cosa. S’està perdent una gran oportunitat per definir el marc territorial de futur i això és així perquè tots, i especialment el Govern demòcrata liderat per Antoni Martí, està plantejant aquesta reforma pensant més en les properes eleccions que en les properes generacions.