Pisos tutelats: una via que mereix ser explorada

La teoria està clara: la primera opció per a un padrí que necessita assistència hauria de ser poder-la rebre des de casa, el seu hàbitat natural. L’ingrés en un centre sociosanitari hauria de ser l’última opció, com va recordar ahir el cap de Govern i com estableix el pla nacional sociosanitari. Entremig, i com una solució menys dràstica que la residència, els pisos tutelats, per als padrins que mantenen certa autonomia tot i que han passat a una fase de major dependència. És en aquest segon esglaó on el marge de creixement és més gran, i així ho entén el Govern. Espot va assegurar que un dels “reptes” de l’Executiu en aquest àmbit és incrementar el parc d’habitatges tutelats per a gent gran. No en va detallar ni el calendari ni tampoc els objectius ni els mitjans, però la consigna és clara, i ara també pública. Va posar com a model els que ell mateix va conèixer de primera mà en la seva etapa com a ministre en un viatge oficial a Suècia: habitatges que repliquen el domicili del padrí per fer-li menys traumàtic el tràngol d’haver de marxar de casa. L’objectiu és noble, però el mateix Espot va advertir de les dificultats d’habilitar pisos d’aquestes característiques en l’actual context d’estrès del mercat de l’habitatge. Però és una via que cal explorar amb convicció, per justícia generacional i també perquè sempre serà emocionalment i econòmicament menys onerós tenir un padrí en un pis tutelat que no en un geriàtric. Només cal fer una mica de prospectiva i imaginar-nos a nosaltres d’aquí a 30, 40 anys.