Quan dos sanitaris cubans ‘desapareixen’

La gestió de la crisi sanitària va viure dimecres el capítol més esperpèntic amb la desaparició de dos dels sanitaris cubans que havien de tornar a finals de mes a l’illa caribenya amb la resta del contingent. No seria la primera ni la segona vegada que metges cubans destacats en missió humanitària aprofiten per desertar, o desaparèixer. Un cop en qualsevol cas demolidor per a l’operació d’imatge –recordin l’exhibició de banderes i punys alçats que en va precedir l’arribada– en què acostumen a convertir-se aquestes expedicions, i que ja ha tingut un sensacional eco internacional. El cap de Govern insistia ahir a treure-li ferro diplomàtic a l’anècdota, però el cert és que no s’entén el desconeixement que l’executiu deia tenir del cas encara ahir, ni tampoc la forma de desentendre-se’n. Té raó Espot quan apel·la al context en què es va prendre la decisió de contractar-los –a finals de març, quan no estava gens clar si el sistema sanitari resistiria– però també ho és que l’ombra del dubte plana sobre certs aspectes d’aquesta missió, des de l’adequació de les competències d’alguns dels professionals a les exigències de la urgència sanitària fins al cost que el dispositiu ha comportat. Que un dels desapareguts sigui el sanitari que suposadament exercia de líder polític del contingent és el pintoresc i no del tot imprevisible colofó andorrà d’una missió que va començar envoltada d’èpica i amanida amb  entusiasme i que va camí d’acabar com el rosari de l’aurora.