Quan les negociacions deixen de ser secretes
El Govern fa quasi un any que sabia que la Unió Europea vol aprofitar la negociació de l’acord d’associació per revisar l’acord duaner. Malgrat estar en disposició d’aquesta informació de manera exclusiva, l’executiu ha anat defensant de manera continuada que Andorra podrà mantenir l’acord duaner. Estratègicament és una posició que es pot arribar a entendre, perquè de portes enfora davant d’una negociació d’aquesta importància no es pot anar amb les cartes marcades davant d’una altra part (més poderosa) i, de portes endins, no es pot anunciar públicament que probablement caldrà fer concessions en alguns aspectes que modificaran l’statu quo. Altra cosa és el que puguin pensar els grups polítics de l’oposició, els quals fins fa ben poc desconeixen les intencions de la UE. Diuen que la informació és poder, i sovint és ben cert. Qui té la informació pot controlar la situació. I aquest era l’escenari que tenia el Govern fins que es van fer públiques les intencions de la Unió Europea. Ara hi ha una part de les negociacions que han deixat de ser secretes i s’ha obert el debat públic abans d’hora. Temporalment el Govern ha deixat de controlar el tempo de la negociació, i això és perillós.