Quan només es vol aparentar transparència

En l’edició d’avui del BonDia ens referim a la intenció del grup parlamentari demòcrata de legislar en matèria de transparència. Vist el que està succeint en l’actual legislatura, que està marcada per una opacitat recurrent del Govern de Demòcrates per Andorra, sobretot a l’hora d’informar de determinades qüestions relacionades amb l’afer BPA, en primer lloc aplaudim aquesta iniciativa. Però, dit això, una vegada consultat l’esborrany de proposició de llei que s’ha confeccionat comencen a sorgir molts interrogants. És més, sense necessitat d’entrar en una anàlisi al detall del text, hi apareixen qüestions que xoquen, com és que es permeti al Govern tenir informació secreta durant 40 anys, que els càrrecs públics hagin de fer declaracions de béns però que siguin confidencials –el ciutadà no les podrà consultar– o que les persones amb càrrecs públics puguin tenir participacions en empreses que poden ser contractades per administracions que dirigeixen aquestes persones. I aquests només són alguns exemples. Fer una llei de transparència no sempre ha de voler dir que tinguis voluntat de transparència, i aquest text, tal com està en l’actualitat, ens temem que no és una llei per combatre l’opacitat.