Quan suspenen els Coprínceps, suspenem tots

Si hi ha una dada especialment preocupant en l’Enquesta política anual del CRES és el suspens amb què els ciutadans, especialment els nacionals, valorem la institució dels coprínceps. Una nota que confirma –i empitjora– la tendència dels últims anys i que es completa amb aquest 14% d’enquestats que adverteix que els caps d’Estat no li generen “cap confiança”. És que cap. Probablement sigui el preu del que una part gens negligible dels ciutadans percep com una institució llunyana, en sentit geogràfic i també emocional. Aquesta és la realitat, ens sembli més o menys just. És responsabilitat de la mateixa institució, però també del Govern i –no ho oblidem– de l’escola, baixar aquestes efígies del pedestal, dotar-les d’humanitat i fer urgentment pedagogia sobre la indubtable utilitat i, per tant, necessitat, de la figura dels coprínceps. Cal que el ciutadà els senti com a propis, però no només per una qüestió de respecte institucional, sinó perquè és precisament la peculiaríssima institució del coprincipat la que ha preservat la continuïtat d’Andorra com a subjecte sobirà al llarg de la història. El ciutadà n’ha de ser conscient, perquè de la pervivència del coprincipat depèn la supervivència del nostre país. I no es pot estimar, ni tan sols respectar, el que es percep com a aliè. L’enquesta del CRES ens hauria de preocupar a tots, però interpel·la directament als poders públics. Farien bé de no deixar-la caure en l’oblit. Suspenent els coprínceps suspenem tots.