Quant ens costen els nostres consellers?

Ètica i estètica. Antoni Morell se’n va fer uns tips, de predicar aquesta màxima. Amb èxit més que dubtós. I això és exactament del que tracta la polèmica sobre les retribucions del president del grup parlamentari liberal. És altament probable que el partit que presideix Jordi Gallardo no hagi comès cap irregularitat i que hagi distribuït els diners que li corresponen al seu grup parlamentari atenint-se estrictament a la lletra del reglament del Consell General. De fet, és igualment probable que si hi hagués algun indici del contrari a hores d’ara aquest afer ja estaria en mans de la Fiscalia. I és evident que el PS ha trobat en aquesta polèmica una mina per erosionar la formació liberal i, de rebot, el Govern del qual forma part. Però també ho és que alguna cosa grinyola, especialment en aquests temps d’ERTOs, quan un conseller rep emoluments que podrien enfilar-se per sobre dels 7.000 euros mensuals. Així mateix ho deuen haver entès els liberals, que van reaccionar ahir amb un gest pretesament exemplar: renunciar a la figura del parlamentari a temps complet no dissipa els dubtes raonables sobre la situació del president del grup, que només s’esvairan el dia que efectivament se’n coneguin les retribucions i els conceptes. Les seves i les de tots els altres molt il·lustres consellers. És possible que avui ho acordi així la junta de presidents, però tenint en compte que la polèmica va esclatar dilluns de la setmana passada, i que ningú  no hi té res a amagar, ja fan deu dies tard. Ètica i estètica.