Diari digital d'Andorra Bondia

Radio Andorra és un tresor, no una nosa


Escrit per: 
Consell Editorial

Dos anys ha costat netejar Radio Andorra i deixar-la com una patena. Dos anys i un milió d’euros que s’han d’afegir als diners que s’hi han invertit des que l’executiu de Jaume Bartumeu va engegar la restauració de la històrica estació, ja fa deu anys.  El cert és que la presència d’amiant, tot i que previsible, va ser una desgràcia sobrevinguda que afortunadament es va acabar detectant. Extreure’l era una prioritat i tècnicament l’única opció viable si el que es pretén és donar-li una nova vida a l’edifici projectat per Robert Trilhe i estrenat el 1939. El que no s’entén és la sempiterna indecisió que l’executiu taronja ha mostrat a l’hora de decidir què fer amb aquest monument. I no s’entén perquè ha tingut vuit anys per rumiar-ho i mentrestant hi ha anat enterrant diners sense tenir clar quin era l’objectiu final, i els continus canvis de criteri –recordin que primer hi havia d’anar un flamant museu de la ràdio que no va passar dels plànols, i que RTVA, Exteriors i Medi Ambient han sonat com a possibles inquilins– l’únic que fan és delatar la improvisació en què el Govern de Toni Martí primer i ara el d’Espot com a hereu directe s’han conduït en aquest afer. No saben què fer-ne. Qualsevol diria que els fa nosa un exemplar únic al món d’arquitectura industrial, amb un emissor –el SFR del 1939– com no se’n conserva cap enlloc i que hauria de ser la nineta dels ulls de qualsevol polític interessat en el patrimoni cultural, etnològic i arquitectònic. Radio Andorra és un tresor, no una nosa.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic