Ràfting: el que no pot ser, no pot ser

Per si a algú no li havia quedat clar, el director de FEDA va insistir ahir en el que ja havia advertit divendres davant de l’entusiasme lauredià amb la prova pilot del ràfting que va tenir lloc durant la festa major. Els arguments són difícilment objectables: fer baixar pel Valira el cabal d’aigua suficient perquè s’hi pogués practicar aquest esport només aquells cinc dies va deixar “pràcticament buit” el llac d’Engolasters. FEDA s’hi va prestar de forma excepcional. Però el cònsol Vila pretén obrir el ràfting no durant cinc dies, sinó durant cinc setmanes. Els seus estudis conclouen que el cabal és “suficient”, i l’activitat, “rendible” perquè atrauria entre 30.000 i 50.000 turistes. I sense cap cost addicional per al Comú. Dit així, sembla el conte de la lletera. Però la realitat és una altra, com oportunament es va apressar a advertir el ministre Gallardo. Tot plegat denota la barreja d’improvisació i d’irresponsabilitat amb què el cònsol Vila s’ha conduït en aquest afer, tirant pel dret abans de consultar amb FEDA. El ràfting no pot posar en perill un bé estratègic com és l’energia elèctrica. I això és el que passaria si tirés endavant el projecte. Moles ho ha dit de forma molt mesurada, però no podia ser més clar. El Comú lauredià ha de girar full com abans millor. El que no pot ser, no pot ser i a més és impossible.