Sanitat i pensions: màxima urgència

El pressupost del 2021 de la CASS no dona massa marge a l’optimisme. A la branca general es preveu un dèficit de 41,7 milions, per sobre dels 36,9 previstos inicialment per al 2020 i que després de la crisi sanitària s’estima que podrien ascendir a 45,5. Uns ingressos que s’estabilitzen i una despesa que es dispara, atribuïda sovint a l’envelliment de la població i una major necessitat d’atenció. En definitiva, unes xifres que alarmen qualsevol i que tornen a posar en evidència la necessitat d’afrontar la reforma del sistema com més aviat millor. No s’hi valen excuses i menys quan deixarem enrere un any marcat per la Covid que dispararà qualsevol previsió, i que tampoc permet valorar massa bé si l’aposta pel metge referent ha sigut un encert o no. Però el problema no s’acaba aquí. Si bé la branca de jubilació preveu encara un superàvit de quasi 28 milions per al 2021, la xifra es va reduint a marxes forçades cada any que passa (el 2019 eren quasi 42 milions en positiu) i per tant, cal actuar sense dilacions si no volem que la bossa s’esgoti. La Covid ha envaït el dia a dia, però hi ha temes cabdals que no es poden abandonar. I tots els grups polítics n’han de ser conscients. Dos àmbits que necessiten ser tractats amb la màxima urgència i aparcant les diferències.