Sant Pelegrí sobreviu de miracle

Ara fa tres setmanes alertàvem aquí mateix sobre l’aparent degradació de la capella de Sant Pelegrí, desacralitzada al segle XIX però un dels escassos exemples de capella d’origen privat que es conserven al nostre país. Avui donem notícia que la propietat que ara fa un any i mig va adquirir cal Call del Tarter la reformarà per convertir-la en dos habitatges unifamiliars conservant.ne els volums i les façanes i, sobretot, l’antiga capella, que s’incorporarà a un dels habitatges. Ens hem de felicitar que la sensibilitat dels propietaris hagi permès salvar de la destrucció un element singular de la nostra arquitectura vernacular, perquè també hem sabut que es va posar sobre la taula l’opció d’enderrocar-lo per aixecar-hi un bloc de pisos. Hauria sigut una tragèdia patrimonial perquè les primeres referències a cal Call daten el segle XVI, així que ens podríem trobar davant d’una de les cases pairals més antigues que han sobreviscut fins als nostres dies. Però la sensibilitat de la propietat ha anat en aquest cas en paral·lel a la falta de reflexos del ministeri de Cultura, que no l’havia elevat a l’Inventari General ni molt menys l’havia declarat BIC i que, per tant, a efectes pràctics, n’havia deixat la conservació a l’arbitri dels propietaris. Si arriben a construir-hi pisos, de qui hauria sigut la culpa? De qui va ser, quan van enderrocar Casal i Vall? Tenint en compte els antecedents, de des cal Solana i casa Palau fins a Casal i Vall, és legítim que tinguem la mosca rere l’orella i que exigim al ministeri una mica més de sensibilitat.