Sense abocador, construcció aturada

Vuit mesos fa que l’Acoda adverteix del risc d’aturada de les obres en fase d’excavació si no es troba un nou abocador on portar les terres i pedres. Des de llavors, promeses per trobar solucions i creuament de declaracions entre constructors, Govern i els comuns, aquests darrers, qui ostenten les competències en la matèria. La realitat, però, és que ara mateix el més calent és a l’aigüera. L’abocador Beixalís té previst tancar de forma imminent, si no és que el Comú decideix allargar-li la vida a l’últim moment per sortir del pas; el del Maià haurà de tancar tan bon punt arribi la neu i el de Sant Julià, presenta limitacions d’accés, tot i que la corporació ha engegat el procés per mirar d’ampliar-lo. Tot plegat un despropòsit i que deixa clar que una vegada més s’està fent tard. No disposar d’un abocador per a les terres i pedres de les excavacions no és un problema local, sinó de país. Ningú pot oblidar que la construcció és un dels principals motors econòmics i si per la inoperància d’uns i altres s’acaba complint l’amenaça llançada per l’Acoda, les conseqüències a pagar poden sortir molt cares. Una vegada més cal bona voluntat de tothom i ser capaços de trobar un espai adequat per a aquesta finalitat. Si el mes de febrer, quan es van fer els primers avisos, la pressa era relativa, vuit mesos després la problemàtica s’ha convertit en urgència perquè el risc d’haver d’aturar màquines és més que evident.