Si era “orientatiu”, per què no ho diu el plec?
“La inversió global prevista pel Comú d’Encamp en aquesta actuació urbanística s’emmarca en una despesa d’obra de 4 milions d’euros.” Aquesta és la transcripció íntegra i literal del punt 8 del plec de bases del concurs d’idees convocat pel Comú d’Encamp per al nou parc de la parròquia al Prat Gran d’Areny i al Prat del Germà. Enlloc s’indica que es tracti d’un cost “orientatiu”, com va sostenir ahir amb rotunditat el cònsol menor. Si aquesta hagués estat la seva voluntat, al Comú no li hauria costat res afegir la clàusula orientativa a les bases. Però el cert és que no ho va fer, encara que el cònsol menor insisteixi ara a veure-l’hi de forma implícita. En qualsevol cas, el sentit comú indica que un projecte que supera en un 50% el cost previst, i no diguem ja si el duplica, s’escapa de forma difícilment reconduïble dels barems “orientatius”. Així ho ha entès el Col·legi d’Arquitectes, que té seriosos dubtes –fins al punt que rumia impugnar el concurs– que s’ajustin al plec no només el guanyador, sinó també altres dels projectes que hi concorrien i que van superar el cribratge de la comissió tècnica. Així ho va comunicar per carta al Comú, i per això també és com a mínim inexacte el cònsol menor quan es vanta que no ha rebut “cap queixa”. Potser per prudència –és una idea– han optat per fer-ho a través del COAA. Quan és tot un Col·legi professional qui es queixa, és recomanable una mica menys de vehemència.