Si no ho fem per patriotisme, fem-ho per egoisme
Cap de setmana llarg per als nostres veïns espanyols, que s’ha traduït en riuades de gent als carrers. Com deia divendres el ministre de Salut, tancar el país seria la ruïna. Però les imatges han alarmat legítimament una part de la ciutadania, que no entén com un dia se li demana de forma quasi dramàtica que mantingui les distàncies o que, millor encara, es quedi a casa, i l’endemà es topa al carrer gentades que evoquen ponts prepandèmics. També advertia el ministre que la situació sanitària és “de risc” i que per això s’havien tancat els bars, però les concentracions de turistes amb l’entrepà i la beguda a la mà s’han traslladat a la via pública. És lògic, perquè en algun lloc han de posar-se. Però també és desconcertant. No es tracta, en fi, de criminalitzar el turisme. Al contrari, perquè és la nostra taula de salvació. Però el Govern tampoc pot traslladar tota la culpa de la situació sanitària als incompliments dels ciutadans, que no semblen comportar-se de forma més temerària o irresponsable que els visitants. El que cal –perquè cal– és fer pedagogia, explicar tantes vegades com sigui necessari i amb claredat meridiana que salvar el turisme és prioritari si volem conservar les nostres feines. I que com que no podem tancar el país, una estratègia plausible consisteix a reduir al màxim les opcions de contagi. Com? Limitant les interaccions i gestionant amb pragmatisme les aparents contradiccions de les mesures sanitàries. I si no volem fer-ho per patriotisme ni ho fem per responsabilitat, fem-ho per egoisme.