Temporers condemnats a la caritat

Explicàvem ahir el cas alarmant, indigne, d’una quinzena de temporers que havent complert tots els requisits, inclòs el bitllet de tornada tancat, s’han vist abandonats a la seva sort per l’empresa, sense targeta verda, ni contracte ni per tant, ERTO. Amb una mà al davant i una altra al darrere. Doncs era la punta de l’iceberg. Avui ens assabentem que quasi quatre centenars més de temporers van rebre la setmana passada ajuda de la Creu Roja, i que altres dos centenars ha desfilat les últimes setmanes pel banc d’aliments de Càritas. Cada cas és un drama, però quan mig miller llarg de persones es troben en situació tan precària la cosa deixa de ser un problema personal per convertir-se en una alarma social. Podríem discutir-ne les causes, l’alegria  amb què alguns empresaris van fer venir treballadors per si de cas, i la frivolitat amb què se n’han desentès quan han anat mal dades. Però el que calen són solucions. I és evident que aquestes persones no es poden passar dos mesos més, fins que puguin aprofitar els bitllets de tornada, vivint de la beneficència. Les institucions no poden delegar en Càritas i la Creu Roja la seva responsabilitat. Els temporers que han vingut amb tots els requisits, que no eren pocs ni fàcils, mereixen alguna cosa més que caritat.