Tests, suspicàcies i orgull nacional

Arriba l’hora de la veritat. Dimecres comencen els tests d’anticossos que s’allargaran quinze dies i per on el Govern pretén que desfili tota la població.  O com a mínim, la major part. El ministre de Salut n’ha explicat els últims dies les virtuts per activa i per passiva. Essencialment, que un elevat percentatge de participació permetria assajar un desconfinament de veritat, no amb excepcions com fins ara: l’aïllament domiciliari es limitaria als ciutadans que els tests determinin que poden ser infecciosos perquè encara estan malalts, i també als seus contactes. Es tracta a més d’un assaig mèdic sense precedents al món, perquè cap altre país ha sotmès tota la població –o gairebé– a un cribatge d’aquest estil. Per això costa d’entendre les reticències que ha suscitat entre un cert sector, que desconfia sistemàticament de qualsevol iniciativa que parteixi del Govern. Sobre el paper sembla un pla raonable, avalat per les autoritats sanitàries i amb uns beneficis potencials evidents. I fa bé Martínez Benazet de desplegar totes les seves dots pedagògiques i de persuassió per convèncer els escèptics, els mandrosos i els indiferents, que n’hi ha. Ahir només li va faltar suplicar-nos que hi participéssim. En fi, si és el que cal, que ho faci. Però el cert és que una iniciaiva com aquesta és ja una qüestió de salut pública i un motiu de legítim orgull nacional. Ara només falta que acabi en desconfinament. S’ho imaginen?