Última parada: Europa

Bany de realisme en la carrera de fons que és l’acord d’associació amb la UE. El secretari d’Afers Europeus va advertir ahir que seria “poc raonable” esperar que el referèndum i la ratificació del text es puguin concretar abans que conclogui la legislatura. És la primera vegada que l’Executiu ho admet obertament, però val més fer-se a la idea i aprofitar el temps per tancar el mandat amb un text “acordat”, com diu Landry Riba. De la compareixença d’ahir en vam treure dues conclusions més i un auguri. La primera, que l’atur contributiu no serà una condició sine qua non, i que es mantindrà per tant el model actual tot i les reticències espanyoles; la segona, que a diferència de FEDA, el monopoli d’Andorra Telecom té els dies comptats (bé, els anys, posem que dos) i que caldrà per tant que la parapública es vagi adaptant al nou escenari. L’auguri el va fer el cap de Govern, que davant la certesa que en un futur més pròxim que llunyà les entitats bancàries europees podran obrir sucursals a Andorra va advertir que en justa contrapartida caldrà accés al BCE i a un prestador d’última instància “perquè els nostres bancs puguin competir en igualtat de condicions”. Uns requeriments que excedeixen el mandat de l’acord ara en negociació però que en paraules d’Espot “ineludiblement s’hi hauran d’incloure”. No serà fàcil ni tampoc ràpid, però les regles del joc –i les línies  vermelles– cada vegada estan més clares. La parada final d’aquest viatge té un nom i es diu Europa. A fora, no hi ha alternativa.