Un any de pandèmia i un pla per reactivar l’economia

Avui fa un any que el ministre de Salut i la doctora Sarroca compareixien en roda de premsa per confirmar el primer positiu (un noi de 20 anys que s’havia contagiat presumiblement en un viatge a Milà) i l’aïllament de dotze “contactes”, terme que avui ens resulta familiar però que aleshores s’acabava d’incorporar al nostre vocabulari. Un any, 110 morts i 10.889 casos després, el mateix ministre es va permetre ahir unes dosis d’inusual optimisme, ja veu “clarament” la llum al final del túnel, augura un estiu “molt bo” i vaticina que a la tardor ja farem vida “relativament normal”. Admet Martínez Benazet que la crisi sanitària ha estat pitjor del que ningú havia imaginat, però basa l’optimisme en la imminent arribada de les vacunes (a les 5.800 dosis de Pfizer se les espera dilluns que ve) i la complicitat del factor estacional: a la Covid no li agrada la calor, com ja vam comprovar a l’estiu. Però perquè tots aquests pronòstics no es quedin en el conte de la lletera cal seguir batallant els mesos que queden, i que tots aportem el nostre granet d’arena en aquest esforç col·lectiu: el deure cívic de vacunar-se. Si el ministre de Salut ho veu tan clar, i certament, els indicis l’avalen, el Govern ha de posar immediatament fil a l’agulla per dissenyar les mesures que han de permetre recuperar el ritme prepandèmic. Fins ara es tractava de sobreviure. En endavant, de reactivar l’economia. Cal un pla. Amb urgència. No podem perdre ni un minut. Falten menys de quatre mesos per a l’estiu.