Un ball de milions molt poc estètic

Les administracions han de ser exemplars en la despesa. I en els temps actuals, quan els ciutadans s’estrenyen cada dia un forat del cinturó, encara més. Per això sorprenen primer –i immediatament després indignen– els sobrecostos milionaris que s’han acostumat a gestionar com si fossin accidents meteorològics i per tant  inevitables, i no fruit directe d’una mala planificació. I això, en el millor dels casos. Perquè sempre cabrà la sospita legítima que s’aproven pressupostos per sota del preu de mercat amb el convenciment que una vegada el projecte es comenci a executar, si hem estirat més el braç que la màniga ja ho pagarà la padrina. Aquests últims dies hem assistit a tres exemples d’aquest vici insidiós, i en comuns de signe polític diferent: quan el projecte Caldes va començar a caminar, havia de costar tres milions d’euros, ara sembla que en costarà cinc. Però ja veurem quina serà la xifra definitiva quan acabin les obres. Però és que el Comú d’Encamp ha hagut d’habilitar un suplement de crèdit de 220.000 euros per unes obres a l’escola bressol del Pas... inaugurada el juliol del 2021 (i que va costar sis milions). I el de la capital ja ha aprovat un sobrecost de 150.000 euros al museu de la bicicleta, que va obrir a l’octubre i que va costar 1,73 milions. Que aquesta desviació estigui un mil·límetre per sota del 20% legalment establert, com reclamava ahir la cònsol, no treu que sigui un hàbit perniciós, que genera lògiques suspicàcies, escassament estètic i perillosament dissolvent.