Un debat estèril sobre les transferències

Tal com era de preveure, quan s’ha posat sobre la taula la qüestió de les transferències en la reunió Consell General, Govern i comuns és quan han aflorat les discrepàncies. Era lògic, quan es tracta del repartiment del pastís cada part mira que el seu tros sigui el més gros possible i difícilment accepta que es retalli una part del seu botí. El desig d’incorporar nous criteris als que inicialment van pactar l’executiu i les corporacions, com els quilòmetres de les carreteres secundàries o que algunes variables tinguin un major pes en detriment d’altres (com per exemple la població per sobre del territori), fa bullir l’olla d’un debat que entenem que serà estèril. I és que tot sembla indicar que la discussió forma part d’una estratègia amb què cada partit o representant pugui justificar davant el seu electorat que ha defensat la seva proposta malgrat que finalment se n’acabi imposant una altra. Seguim pensant que en la qüestió de les transferències s’ha remogut tot per tocar ben poc, i així continuarà fins al final. Perquè el Govern té com a objectiu mantenir una xifra fixa de transferències que no superi els 55 milions i els comuns veuen que seguiran ingressant una quantitat similar. Qualsevol opció que trenqui aquest equilibri difícilment prosperarà.