Un deute pendent amb els nostres padrins

La bona, excel·lent notícia d’ahir la va donar Martínez Benazet en la compareixença matutina davant de la comissió legislativa de Salut: els residents dels centres sociosanitaris podran rebre visites a partir del juny. És un pas de gegant, si tenim en compte que aquests padrins han passat dos mesos i mig aïllats, molts d’ells –107, per concretar– a la unitat d’hospitalització d’El Cedre, en una situació inèdita i estressant que s’afegeix a l’especial vulnerabilitat dels residents. Les imatges dels padrins evacuats per sanitaris vestits amb equipaments de protecció es compten sens dubte entre les més impactants d’aquests mesos. Però a l’altre costat de la balança hi ha les xifres demolidores: 27 de les 51 víctimes mortals de la pandèmia eren residents de les nostres residències. S’ha trobat a faltar al llarg d’aquestes setmanes una explicació detallada i convincent de com va ser possible que la Covid-19 es colés a la Salita, a Clara Rabassa i especialment al Cedre, més enllà de la recurrent excusa que ha passat el mateix als països del nostre entorn. El ministre va perdre ahir l’oportunitat d’aclarir uns dubtes més que raonables, qüestió de pura humanitat: superada l’emergència sanitària, sembla que és hora de fer balanç, que no vol dir buscar culpables ni endossar responsabilitats. És el mínim que els morts i els seus familiars es mereixen. La resta de ciutadans tenim el deure d’exigir i el dret de conèixer amb pèls i senyals les mesures que s’han pres perquè no torni a passar.