Un model educatiu que cal mantenir
Espanya preveu mantenir l’actual estructura dels seus centres educatius a Andorra, un per a l’educació infantil i primària a Escaldes-Engordany i un altre per a secundària i batxillerat a la Margineda. Així es desprèn de la darrera reunió que va mantenir la comissió mixta hispanoandorrana en matèria educativa celebrada abans de les passades eleccions generals. Aquesta situació del col·legi espanyol María Moliner es mantindrà com a mínim durant els pròxims quatre anys, amb la qual cosa es descarta de moment la unificació en una sola seu de tots dos centres com s’havia anunciat el 2016. L’estabilització els darrers anys del nombre d’alumnes, al voltant dels 3.000, si es tenen en compte també els centres congregacionals i els nous estudis de formació professional que s’oferiran, és el que ha fet decidir l’Estat veí a no fer canvis de moment. El fet que es refermi, una vegada més, la continuïtat del sistema educatiu espanyol, que sense dubte gaudeix d’un alt nivell de prestigi, és sempre una bona notícia. Andorra disposa d’un model educatiu molt peculiar que s’hauria de poder mantenir els pròxims anys. Poder educar els fills a l’escola andorrana o fer-ho a l’espanyola o a la francesa, sabent que a qualsevol dels tres sistemes hi ha garantida una bona qualitat, és una riquesa que potser no sempre valorem suficientment. Per això no està de més recordar de tant en tant que hem de fer tot el possible perquè pervisqui aquest model.