Un nou taulell de joc

El pacte que els militants del PS i de SDP van avalar la nit dimecres cus la cicatriu que es va obrir ara fa deu anys per qüestions més personals que no ideològiques i que a la pràctica ha impedit que durant tot aquest temps l’esquerra pogués aixecar una alternativa de govern creïble i viable. S’havia convertit en una opció estrictament testimonial. López parlava ahir de “canvi de paradigma” i és cert que el panorama és radicalment diferent del de fa quatre anys. De fet, del de fa quatre dies. DA era conscient del risc que comportava la reunificació de les esquerres, i per això va intentar impedir-la fins a l’últim moment mirant d’atraure SDP a un pacte que a molts simpatitzants, i també a molts ciutadans, els hauria costat de digerir. Però igual que l’esquerra ha fet l’esforç de llençar velles rancúnies al riu, per dir-ho amb les paraules exactes de Bartumeu, és raonable pensar que DA ha de buscar aliats en una franja de l’espectre ideològic més afí al taronja. D’altra banda, que els hagi sortit a l’altre costat un competidor amb possibilitats de plantar-los cara és potser inquietant per a ells però positiu per al ciutadà, perquè la competència és sempre saludable. També en política. Però des de la lleialtat i el sentit d’Estat. En les circumstàncies actuals cal evitar la temptació d’explotar el catastrofisme i alimentar el malestar i la confrontació per treure’n rèdits polítics. És el mínim que ens mereixem els ciutadans.