Un "pacte nacional" que comença amb mal peu

El “pacte nacional” sobre les mesures que s’haurien d’aplicar per garantir el sistema de pensions no ha començat amb bon peu. Si més no perquè des del Govern no s’ha considerat suficientment important com per informar públicament sobre l’inici dels contactes amb els interlocutors, que pel que es veu ja fa dies que s’estan produint. Amb unes rodes de premsa posteriors al consell de ministres que últimament estan farcides només de temes banals, que segurament en altes latituds no servirien ni per omplir un breu, es veu que la voluntat de posar en marxa aquest “pacte nacional” sobre les pensions no mereixia ni un trist comentari per part del ministre portaveu. És més, tot i que com diem, ja hi ha hagut les primeres trobades, si ahir ens vam poder assabentar de l’avinentesa és perquè un mitjà de comunicació s’hi va referir durant el torn de preguntes al ministre portaveu. Fins aleshores, el silenci més absolut sobre un dels temes que de ben segur més preocupen la ciutadania, aquí i com estem veient també als dos països veïns, Espanya i França. La voluntat de parlar amb els actors socials és sens dubte lloable, ja que segurament era impensable amb l’anterior executiu, però la forma obscurantista de procedir fa que es creï certa desconfiança sobre quines són realment les pretensions del Govern. Un mal començament, doncs, que esperem que s’esmeni a partir d’ara si el que es vol és arribar a un consens social sobre un dels temes cabdals en aquest inici de legislatura.