Un país sense sindicats al sector privat

Dins del balanç que es pot fer durant aquests últims dies de legislatura sobre la tasca portada a terme pel Govern a diferents àmbits, arran dels fets noticiables que es van produint, s’imposa també parlar avui necessàriament sobre la situació dels drets dels treballadors. L’executiu ha estat conscient durant més de set anys que al país no hi ha, ni molt menys, una normalització de l’activitat sindical, i que per tant encara estem a anys llum dels països del nostre entorn pel que fa a aquesta qüestió. Tot i així, el Govern ha optat, com en altres matèries, per amagar el cap sota l’ala, és a dir, per la inacció, deixant passar el temps, com si aquest ho solucionés tot. La trista realitat és que avui dia no hi ha representants sindicals pràcticament a cap empresa del país, a expenses del que pugui passar amb la nova regulació que acaba d’aprovar fa molt poc temps el Consell General, que de fet ha estat durament criticada pels sindicats de l’Administració, els únics existents avui dia. Els mateixos representants dels empresaris  han reclamat en moltes ocasions que es procedís a l’elaboració d’una legislació que faci possible el dret de sindicació per disposar, d’aquesta manera, d’interlocutors vàlids que defensin els drets laborals dels treballadors. En aquest sentit la Unió Hotelera està treballant ara per aconseguir un conveni col·lectiu. El cert, però, és que els demòcrates no han entès mai que el fet que hi hagi sindicats no vol dir que hi hagi d’haver més conflictivitat laboral, sinó tot el contrari.