A un pas del 'Vagi-se'n, senyor Martí'
A Jordi Gallardo li ha entrat la pressa. Lògic, perquè el temps sembla que s’hagi accelerat i els dossiers més o menys espinosos s’acumulen a la taula del cap de Govern. El president del grup parlamentari liberal en va fer prou a posar-los un darrere l’altre perquè li sortís una llista d’allò més florida i convincent: SPAI, el cas AREB, el concurs del casino, The Cloud i ja veurem com acaba l’heliport. El tram final de legislatura se li farà a Martí tan costerut com el coll de la Gallina, i Gallardo ha sigut el primer a saltar-li a la jugular. Va acusar el Govern de “pèrdua de credibilitat” i de minar la separació de poders, posant en dubte la independència de la justícia, i amb un cert fariseisme –L’A, va dir, estarà al costat dels ministres si es defensen de notícies... que no són certes!– va convertir per primera vegada els rumors digitals en munició política. Vaja, que li va faltar un pèl per rematar-ho amb un “Vagi-se’n, senyor Martí”. Tot s’hi val en aquesta fi de cicle. De moment, es va acontentar a reclamar eleccions al més aviat possible, ara que el cap de Govern sembla tocat. Les presses de Gallardo són naturalment oportunistes, però Martí li està agafant el gustet a desfullar la margarida electoral, i fiar-se’n que el temps ho acabarà arreglant tot pot ser una temeritat suïcida. Que l’hi diguin a Rajoy.