Un tribunal estrictament decoratiu

Era (i és) una total incongruència que el Tribunal de Comptes –que no és un òrgan de nova creació: data del 2000– tingués una capacitat sancionadora purament simbòlica. Observacions, recomanacions, reserves i constatacions d’irregularitats i incompliments per part de l’Administració general, dels comuns, de societats públiques i parapúbliques es quedaven (i es queden) en estricta lletra morta, perquè el tribunal no pot castigar els infractors. I la impunitat és el millor estímul per reincidir. El resultat és de tots conegut: les infraccions es repeteixen any rere any, amb la consegüent erosió de la credibilitat no ja del tribunal, reduït a pur organisme decoratiu, sinó de les institucions en general, de qui el ciutadà sospita, amb motiu, que tenen carta blanca per infringir la llei. És aquesta dissolvent situació a la qual volen posar fi els grups parlamentaris, que ja treballen en una proposta que permeti el tribunal no només constatar, sinó també castigar els incompliments “reiterats”. No sembla que el camí sigui la sanció econòmica, però sí una exigència de responsabilitat que vagi més enllà de la pena del telediari fins ara vigent. Per fi s’ha posat fil a l’agulla en el que constituïa la primera irregularitat, que era la nul·la capacitat sancionadora del tribunal. Ara només cal que els bons propòsits no quedin en paper mullat, que és al que el Tribunal de Comptes ens ha acostumat a tots aquests anys, i que es concretin abans que acabi el mandat.