Una inspecció que inspeccioni, no que reaccioni

Independentment de les causes, que ara mateix estan per determinar, el luctuós accident d’ahir a l’antic Punt de Trobada dona peu a reflexionar sobre una realitat que avui donem a conèixer: segons l’últim informe disponible del Servei d’inspecció del Govern, tan sols deu de les 115 inspeccions que es van practicar el 2018 van ser d’ofici. La resta van arribar després de la reglamentària denúncia. La proporció encara va ser més dramàtica el 2017, només una de 113 va ser d’ofici. Una. La causa d’aquestes baixíssimes xifres deriva molt probablement de l’escassa dotació de l’àrea, mitja dotzena d’efectius que d’altra banda esperen el nomenament d’un cap d’àrea des de la jubilació de l’últim, ara fa dos anys. Amb la dotació actual, amb prou feines es poden tramitar i investigar les denúncies, i queda per tant limitadíssima, de fet reduïda a la mínima expressió, la funció preventiva que és també pròpia del servei, per no dir principalíssima. No es tracta de criminalitzar cap sector perquè cap no està exempt de riscos, ni tampoc d’especular sobre les causes de l’accident d’ahir. Però el cert és que la construcció és el que acumula més accidents laborals, un de cada tres dels que es van registrar el 2020, que el sector viu un boom, i que el volum ordinari de feina a què ha de fer front la inspecció de treball li impedeix de fet prevenir, actuar abans, i no després que es produeixin incidents. I si una cosa sembla clara és que una inspecció eficaç és també proactiva, no només reactiva.