Una recuperació desigual

L’economia es recupera de la sotragada. Lentament, és cert, i de forma desigual, però es recupera. Així ho certifiquen les dades fetes públiques ahir per Estadística: el nombre d’assalariats ha crescut lleugerament però de forma consistent respecte del 2020, i el mes d’octubre de l’any passat n’hi havia 38.000, quasi un miler més que un any enrere. Com és fàcil intuir, només cal aixecar el cap i comprovar com les grues tornen a dominar els nostres cels, la construcció i el sector immobiliari exerceixen de locomotora d’una recuperació encara tímida, perquè som lluny de les xifres anteriors a la pandèmia. No són els únics que creixen, també ho fan l’Educació i les activitats sanitàries. Però és evident que el múscul el posa ara mateix el totxo, i per això convé matisar molt el discurs que demonitza alegrement la construcció: què faríem, sense aquests prop de 10.000 llocs de treball lligats al sector? Sobretot, en un moment com l’actual, en què als altres dos motors tradicionals de la nostra economia, el comerç i l’hoteleria, els està costant Déu i ajuda recuperar-se del daltabaix. Especialment, al segon, que ha perdut des del 2019 un de cada cinc assalariats. El trencaclosques que ha de resoldre el Govern és endimoniat: apuntalar els sectors que s’han demostrat més resilients i vigorosos, perquè d’ells depèn en bona part que la maquinària torni a funcionar, i estimular els que han patit més durament els efectes de la crisi, perquè la recuperació arribi a tota la societat.