Una reforma competencial força descafeïnada

Les reunions tripartides entre Govern, Consell General i comuns ja són història. Ahir es va celebrar l’última trobada d’un format de reunions que sembla que han servit més per aparentar que per negociar. I això ha estat així perquè entre la proposta que va presentar el Govern –prèviament debatuda amb els cònsols de les set parròquies– i el text final de competències i transferències hi haurà ben poques diferències. Com hem dit en diverses ocasions, s’ha imposat la lògica de tocar poc per no obrir gaires ferides. El Govern se surt amb la seva perquè aconsegueix tenir més o menys controlat l’import de les transferències i vanagloriar-se d’haver liderat una suposada reforma. I els comuns majoritàriament estan satisfets 

–no tots– perquè com a mínim mantenen la mateixa part del pastís que rebien fins ara. Tot plegat s’ha amanit amb alguns canvis en les competències que serviran per aclarir conceptes i unificar recursos. Però tot això dista molt de la gran reforma que havia promès el Govern demòcrata. Celebrem que es tirin endavant aquests canvis, però insistim que s’ha perdut una gran oportunitat per fer una reforma més profunda del model territorial. La factura electoral ens ha portat a una reforma massa descafeïnada.