Una reforma que no arriba mai

El debat monogràfic sobre política sanitària que va celebrar ahir el Consell General, a proposta del grup parlamentari liberal, va posar de nou de manifest el retard que s’arrossega pel que fa a l’anomenada reforma sanitària. Demòcrates per Andorra (DA) fa sis anys que explica les mateixes mesures, que mai acaben de posar-se a la pràctica, en part com a conseqüència dels successius titulars de la cartera encarregat d’aquesta matèria. La història mèdica compartida, el metge de referència, per esmentar només un parell d’exemples, són conceptes dels quals s’ha parlat al llarg dels últims anys però que no acaben mai de materialitzar-se.  El ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, es va esforçar ahir per intentar demostrar que ara sí que va de debò, però el fet que els seus correligionaris predecessors afirmessin el mateix al seu dia li dona realment poca credibilitat. El fet és que al Govern tan sols li resten dos anys de mandat i, si no s’aprofita més el temps del que s’ha fet fins ara, la tan esperada  reforma en profunditat, que és el que necessita la sanitat andorrana perquè sigui sostenible, tampoc serà una realitat aquesta legislatura. Una reforma que hauria de tenir el màxim consens possible del conjunt de les forces polítiques perquè pugui perdurar en el temps.