Usos i abusos immobiliaris

N’hi ha hagut prou amb una tímida recuperació econòmica perquè el mercat dels pisos de lloguer, hipersensible com és, recuperi vells vicis que semblaven superats. Doncs no. El Col·legi d’Advocats ha registrat des del setembre una trentena de consultes que repeteixen sempre el mateix patró: llogaters que, després de cinc anys, es troben amb increments exorbitants que poden oscil·lar entre els 200 i els 600 euros per un pis de tres habitacions. Amb l’excusa que toca acostar els preus de lloguer als d’obra nova. Una trentena de casos és una xifra prou important per haver cridat l’atenció del Col·legi d’Advocats i és també indicativa d’una dinàmica perversa, que no cal ser gaire intuïtiu per saber que acaba perjudicant sempre la part més dèbil –el llogater– i que, facin memòria, és el caldo de cultiu d’un cert descontentament social. La inexistència d’un departament que s’ocupi específicament de l’habitatge no pot ser excusa perquè el Govern se’n renti les mans i miri cap a un altre costat en una qüestió especialment sensible. Apujar un lloguer 400 euros de patac, de 650 a 1.050 euros, pot ser legal, però s’acosta sospitosament a l’abús immobiliari. I farien bé els que manen de controlar els abusadors com es fa en tantes altres matèries i abans que creïn escola.