La immensa majoria de nosaltres no sabrem mai el que significa estar privat de llibertat. Afortunadament. Les presons són com la policia: tots preferiríem un món on no en calgués, però això no serà previsiblement possible en aquesta dimensió. Però ja que han d'existir, intentem que siguin com més humanes millor, i que serveixin eficaçment a la reinserció social del reu, que n'és la finalitat última. Per motius d'humaníssima compassió cap a la persona que ha acabat entre reixes, i també per pur egoisme: enlloc està escrit que un mal pas no ens porti un dia a vostè o a mi a la Comella. Doncs aquests són els elevats objectius del projecte de llei que el Govern aprovarà la setmana que ve i que la ministra de Justícia va detallar ahir. En essència, redueix de vint a dotze mesos la presó preventiva i permet accedir al règim de semillibertat en complir la meitat de la pena, incrementa de dos dies i mig a tres la redempció de pena per bona conducta, flexibilitza la separació entre els règims penitenciaris i permet els reus en aïllament el contacte amb la família. Si hi afegim les mesures que en paral·lel pretenen dignificar la feina de l'agent penitenciari –millors salaris, pla de carrera– és raonable esperar que aquest text sigui un punt d'inflexió i que ajudi a millorar de forma ostensible tant les condicions de vida i les expectatives dels interns com el clima laboral del personal. Que no es repeteixin episodis lamentables com el suïcidi d'un intern, l'octubre passat, o el recent motí d'un grup de reclusos al pati S3. Ho comprovarem aviat.
