Adrià Espineta: “Cal que els joves coneguin què és l’FNJA perquè no es torni a estancar”

El secretari de la taula permanent del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA), Adrià Espineta, parla dels objectius que s’ha marcat l’entitat després de reprendre l’activitat, que passen sobretot per donar-se a conèixer entre la gent d’entre 16 i 29 anys. També destaca els principals neguits amb què s’enfronten, el més important dels quals és l’àmbit laboral, i l’esperit participatiu de la majoria de joves.

¿Quins objectius s’han fixat per a aquesta nova etapa?

Vam fer la primera assemblea dels joves al maig i vam triar tots els membres de la taula permanent, que és l’òrgan directiu, tot i que no vol dir que sigui superior a la resta. Durant quatre mesos, la taula permanent va estar treballant en els estatuts de l’FNJA i els vam presentar a l’assemblea a l’octubre, quan es van poder aprovar. Ara mateix tenim la base. A partir d’aquesta feina més burocràtica, podríem dir carregosa però necessària, podem començar a treballar en els projectes que de veritat interessen a la joventut d’Andorra. Un clar exemple d’això és la comissió de comunicació, que es va crear fa molt poc i que ja té moltes propostes per a la pàgina web, que és un element fonamental, per a la promoció dins del país per arribar als joves. Aquesta és la primera però s’han de crear moltes comissions més. Cada projecte tindrà la seva comissió.

¿Per què s’ha començat amb la comissió de comunicació?
Creiem que la difusió és importantíssima. Representem entre 10.000 i 10.700 joves, pels quals rebem la subvenció del Govern. Els quòrums que ens estem posant per a les reunions són del 0,5% de la totalitat i és una llàstima que com a molt 100 persones s’encarreguin d’aquestes coses. El que ens interessa a tots és que la major part de joves tingui consciència de què és el Fòrum i sobretot que pugui participar-hi per tirar-ho endavant. Perquè si no es tornarà a estancar. Tot i que també he de dir que amb els passos que estem fent estic convençut que serà molt difícil arribar a l’estancament que hi va haver, perquè ho estem cuidant tot al detall. 

¿Quins passos?
Estem buscant un comptable que pugui gestionar-ho de la forma més eficient i s’evitin problemes com els que hi va haver en el passat. Volem que l’FNJA sigui realment una eina amb què els joves puguin fer arribar les propostes i els neguits a les institucions i a altres associacions.

¿Creu que hi ha força desconeixement de l’FNJA?
Sí, en general hi ha força desconeixement malgrat aquesta promoció que estem intentant començar a tirar endavant. La major part dels joves que vénen a les assemblees generals vénen pel boca-orella més que per altres mitjans. Si a més del boca-orella poguéssim ampliar-ho amb l’ajut de mitjans externs, seria molt millor.

¿Com permet la nova llei que no es torni a produir el bloqueig que es va viure?
L’anterior llei era molt restrictiva amb els quòrums i no permetia formar part de les comissions si no es formava part d’associacions. Ara s’ha eliminat tot el que és el consell d’associacions. Amb els nous estatuts aquest aspecte és molt més àgil perquè els òrgans del Fòrum són la taula permanent –l’òrgan directiu–, l’assemblea dels joves –que és l’òrgan decisiu– i les comissions de treball –que és on hi haurà la feina que interessa a tothom i d’on sortiran els projectes.

El canvi en la llei ha permès desencallar la situació en què vivia l’ens.
Evidentment. Hi ha hagut molt bona predisposició del Govern a l’hora de continuar tirant endavant el projecte perquè, com ens va dir el ministre d’Educació recentment, és una eina que el Govern considera molt necessària perquè els joves tinguem aquesta plataforma per expressar els nostres projectes i neguits.

¿Estan pensant en alguna nova comissió?
Hi ha un projecte d’una comissió per realitzar un reglament intern, de funcionament bàsicament. Les comissions no estan tancades i tothom hi pot aportar els seus coneixements. 

¿El fet que hi hagi una taula permanent pot frenar iniciatives que puguin sorgir des de l’assemblea?
A priori pot semblar-ho, perquè és una estructura formal, però és una estructura que segueix la de moltes associacions andorranes. L’important és que tots els membres de la taula permanent tenim la ferma voluntat de no estar per sobre de ningú i que tots col·laborem de la mateixa forma. L’última paraula sempre la tindran els que facin els projectes, els que votin a les assemblees i els que hi assisteixin. Aleshores, si vols tenir la veu, si vols tenir la paraula, vine a les assemblees. Sempre s’anuncien a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Sóc una persona jove. ¿Com hi puc participar?
Per participar en l’assemblea s’ha de venir quan hi ha la convocatòria, i portar el passaport o el document d’identitat per verificar que la persona és resident o ciutadà andorrà d’entre 16 i 29 anys i tindrà dret a veu i vot. I les comissions estan obertes a tothom sense haver de presentar cap document.

El Fòrum està obert a nacionals i residents. ¿La gent ho coneix? 
Per això és fonamental poder arribar a tothom. És lògic que si a Andorra hi ha 10.700 joves d’entre 16 i 29 anys, tots ells hi puguin participar. Els neguits d’un ciutadà andorrà i d’un resident francès són els mateixos si estan en una franja d’edat. L’important és que tots vivim en aquest país i que tots tenim neguits i la voluntat de servir-lo.

¿Des que es van posar en marxa al mes de maig ja han començat a impulsar projectes?
Hem estat en contacte continu amb el ministeri de Joventut. Vam tractar alguns aspectes, com el règim tributari a què se sotmet els estudiants que estan a fora i vénen a l’estiu a treballar perquè els retiressin les retencions que se’ls aplicaven. Cal veure ara com evoluciona perquè encara no tenim una resposta ferma. També hem fet una col·laboració amb el Festival Ull Nu per promocionar la cultura andorrana i perquè l’FNJA sigui present en aquest tipus d’actes. A més hem estat en contacte amb els punts joves per donar a conèixer el que fan els punts joves, l’FNJA... 

Han organitzat xerrades a Barcelona i en faran una a Tolosa. ¿Quin és l’objectiu?
Explicar què es pot fer amb l’FNJA i com funciona i també fer que més gent participi en les reunions.

¿Representa una dificultat el fet que molts joves visquin a l’estranger?
De la taula permanent, quatre estem a Barcelona i dos a Andorra. Les reunions les fem per Skype. I la major part dels joves entre 18 i 25 anys estan fora –el ministre ens va dir que entre Barcelona i Tolosa hi havia gairebé un 95% dels joves–, i per tant cal intentar arribar a ells.

¿A què s’ha destinat el pressupost d’aquest any?
Rebem tres euros per jove. Aquest 2015 el pressupost estava al voltant dels 31.000 euros, però amb la retenció ens hem quedat amb uns 28.000 euros.  Això ho estem destinat a adquirir material per evitar treure diners de projectes en un futur, tenint en compte que aquest any no hi ha projectes, excepte la pàgina web i el comptable, que és una figura fonamental per evitar caure en el que va passar i per poder gestionar fons públics de forma molt seriosa.

¿S’adequa a les necessitats la subvenció?
Considerem que és una subvenció molt generosa i que permet fer moltes coses. No tenim cap queixa sobre la quantitat.

¿Quins són els principals neguits dels joves?
Això són qüestions de les quals s’ha anat parlant des del minut zero: l’accés a la feina quan acabes la carrera, les cotitzacions a la seguretat social, qüestions tributàries... Tot el que està relacionat amb el treball. Avui no és fàcil trobar feina i hi ha una franja molt important de joves que no té el mateix accés a la feina que fa deu anys. Aquest és un dels principals neguits en els quals haurem de treballar i posar-hi solució.

¿Calen més polítiques en aquest àmbit?
L’FNJA no entra en política, no volem tenir una posició keynesiana o liberal. L’objectiu és, amb els mitjans que hi ha, poder arribar a oferir el servei que la població jove considera que seria beneficiós per a ells. L’interès de tots és treballar en l’àmbit en què s’han format, però hi ha d’haver les eines necessàries per poder-hi arribar. Aquest va ser un dels àmbits més comentats. Aquí les empreses juguen un paper molt important i si hem de parlar amb la CEA o la Cambra de Comerç hi parlarem.

¿Els joves que estudien fora es veuen tornant a casa?
Jo, personalment, sí. La majoria acaben tornant. El que és cert és que com que aquí la formació és reduïda hem de marxar a fora. Les pràctiques a l’exterior sempre són molt ben rebudes per empreses a tot arreu. Això és un punt que cal tenir en compte. Andorra és on hem nascut i crec que seria una llàstima tancar la porta i dir no torno mai més. Jo sóc optimista, però és una decisió que depèn de cadascú.

Hem parlat de la participació, que és molt petita. ¿En la línia d’Andorra?
El poder de convocatòria d’associacions o sindicats a Andorra, en comparació als països veïns, és molt petit perquè no hi ha aquesta filosofia. No diré que és un èxit arribar justos al quòrum, però sí que és positiu perquè estem treballant per poder tenir més participació. Es diu que els joves no participem però tota la gent que ha vingut a l’FNJA s’ha mostrat molt participativa i entusiasmada que se’ns doni l’opció de participar en un projecte com és el fòrum. Estem trencant els tòpics. I la intenció és trencar-los més. Perquè jo no em considero un d’aquests joves que passen de tot. Em sembla una actitud molt derrotista. De fet, la imatge dels joves menfotistes és un estereotip que no s’adiu amb la realitat. Per això el Fòrum permet que els joves que tinguin neguits i ganes de participar tinguin aquesta opció. Per això ara cal que vetllem per no estancar-nos. Perquè si ens estanquem, es torna a acabar. I aquesta és la segona oportunitat que té el Fòrum i cal aprofitar-la.