Alberto Vinseiro: “No s’ha fet promoció de l’aeroport. Sols hem rebut el copet a l’esquena”

Alberto Vinseiro, director de Viatges Regina, fa un repàs del funcionament dels paquets turístics que ha ofert aquest estiu a l’aeroport d’Andorra-la Seu. Destaca que ha servit per demostrar que la infraestructura funciona però que la part grossa del negoci és a l’hivern. Demana més implicació d’Andorra per promoure’l i que ajudi a pressionar Espanya perquè s’hi instal·li el sistema GPS.

¿Per què han apostat per l’aeroport de la Seu?
La meva vocació no és ser un broker aeri ni tan sols vendre bitllets aeris. La meva vocació és ser transportista per carretera. Però tenim una infraestructura aquí al costat i el turista, un cop arribi aquí, si l’aeroport funciona els meus autocars funcionaran. He d’ajudar que aquest aeroport funcioni. I com que feia sis mesos que estava obert i ningú movia fitxa, vam creure que o començàvem a fer foc o no hi hauria mai brases. És un risc comercial controlat; és com tirar-se a una piscina. Si està mig buida piques contra el terra i si s’omple més nedes bé. Ha estat mig buida, hem picat a terra sense fer-nos gaire mal i ara cal veure qui posa més llenya a les brases que han quedat perquè això funcioni. 

¿Com ha funcionat aquesta primera experiència?
L’ocupació va estar per sota de les expectatives que teníem. No ha estat rendible. Però al final es va acabar animant i el total d’ocupació va arribar al 37%. No està malament per ser la primera operativa i comptant que el que més ha fallat han estat els paquets a Madrid. Els números del Palma de Mallorca-la Seu i la Seu-Palma de Mallorca tenen unes ocupacions d’un 55% i 56%, i per contra els de Madrid són d’un 15%. 

¿Per què no ha funcionat Madrid?
Ens ha fallat el canal de distribució de Madrid. En aquest joc hi entraven dos grans operadors, El Corte Inglés i Halcón. Halcón, amb l’excusa que li estàvem fent competència al seu vol de Mallorca des de Madrid finalment no ha volgut entrar en el joc. I pel que fa a El Corte Inglés, si no és un producte consolidat i provat durant un any no hi entra. Si això no hagués succeït, hauríem fet un 50% d’ocupació, que és el llindar de rendibilitat. No s’ha assolit, mala sort. És un risc empresarial amb què comptàvem. 

¿Els ha comportat pèrdues importants?
Un negoci que comença sempre comporta pèrdues, però són assumibles. El compte de resultats aquest any serà una mica pitjor però el bagatge compensa.

¿Estan decebuts per no haver acomplert les expectatives?
No. Realment l’experiència ha estat molt bona. El que preteníem no era fer negoci sinó posar l’aeroport de la Seu al mapa, i s’ha aconseguit. Ara la pilota és a la teulada de les institucions, i això és el que veig difícil.

¿Quin ha estat el perfil dels passatgers?
Buscàvem dos perfils de passatgers: el madrileny que vol­gués venir a fer muntanya i que en comptes d’anar-se’n a la serra de Madrid pel mateix preu vingués a l’Alt Urgell o Andorra, perquè els paquets eren molt econòmics; i l’andorrà, alturgellenc o cerdà que volgués sol i platja de forma més barata i còmoda que anant via Barcelona. Aquest darrer l’hem aconseguit. A Palma hi han anat unes 250 persones en cinc operatives. El que ens ha fallat és el mercat vacacional de Madrid. Alguna acció a Madrid de les institucions anunciant que es pot anar a Andorra volant, que no s’ha fet, hauria servit de suport. Els passatgers que han anat a Madrid eren persones d’aquí que anaven a veure la família o gent d’allà que venia a fer alguna gestió.

Ja han anunciat que de cara a l’hivern no volaran si no s’instal·la a l’aeroport el sistema GPS.
Els pilots d’aquestes operatives deien que és una aproximació meravellosa, però a l’hivern tenim un problema. S’ha de volar a vista i amb una mica de neu ja no es pot aterrar. Ja a l’estiu vam haver de desviar un vol a Lleida. Al gener seria deu dies de cada onze. És mitjanament inviable muntar una operativa per acabar desviant el 90% dels vols. Hi ha gent interessada, però fins que no estigui equipat no mourem fitxa.

¿Tenen alguna informació?
El problema no és la inversió econòmica, que és ridícula, sinó la firma, que l’ha de fer Aviació Civil, que depèn del Govern espanyol. I ara, fins al 27 de setembre, tot el que sona a Catalunya els grinyola força. I si esperem a aquesta data no hi serem a temps. Perquè tot ha d’estar programat abans del 15 d’octubre. Llavors començaríem a treballar per l’hivern següent, que és quan ha de venir el gruix de gent.

¿Quines destinacions es podrien oferir per l’hivern?
Madrid i Palma de Mallorca són els dos mercats claríssims d’aquest aeroport. També hi ha la Corunya, ja que permetria estalviar vint hores d’autobús, i Porto. 

¿Quins mesos estarien funcionant?
L’operativa d’hivern ha de començar abans de Nadal i acabar després de Setmana Santa.

¿Quin volum de passatgers es podria portar?
És un meló sense obrir. Una operativa real amb Madrid serien dos vols setmanals plens sense cap problema i doblats en moltes ocasions. Serien unes 200 persones setmanals d’anada i tornada. I amb Palma podrien ser més, amb tres o quatre vols. Si aconseguim tenir cinc o sis vols setmanals la instal·lació ja serà operativa, però amb menys no pot funcionar.

¿I el preu del bitllet?
Estaria al voltant dels 75 euros, fet que suposa una diferència ridícula amb el transport amb autocar. Hem tingut converses amb escoles de la Moraleja amb les quals podríem pràcticament tenir l’hivern cobert amb un vol. Hi ha molts projectes, però no anunciarem res fins que no sapiguem que els podem dur a terme. El que més mal ha fet a aquest aeroport han estat algunes empreses que han fet volar coloms, com Andair i Air Andorra. Ens hem trobat que la gent no s’ho creia, que voléssim. El 80% de les vendes s’han fet després del primer vol, quan van veure que arribava un avió i que la gent marxava a Palma. 

¿És un handicap que no es puguin rebre vols de fora de l’espai Schengen?
És un handicap. A l’hivern hi ha una sèrie de mercats on no podem arribar perquè no tenim una duana. Jo somio en un London City Airport, que ens permetria pujar un graó en el turisme d’hivern, guanyar en qualitat. Aquest és el turisme que tothom s’omple la boca que anem a buscar. Doncs donem-li facilitats. Perquè un anglès que gasta no ve amb un xàrter de 300 persones i un transfer de quatre hores.

¿I el turisme rus?
El rus és inviable per radi. El que no farà mai aquest turista és volar a Barcelona, passar la duana, treure i posar maletes... Vindrà abans amb autocar que amb avió. El sud d’Anglaterra sí que pot funcionar. Ara ja arriben a Lleida avions petits de Bristol, Birmingham i Southampton, que podrien venir aquí. Els podríem donar un transfer més curt i de més qualitat. 

Si a l’hivern no es pogués operar, ¿repetirien l’experiència l’estiu que ve?
Possiblement, tot i que de manera diferent, assegurant vendes... Però no hem mirat res.

¿Falta promoció de l’aeroport per part de les administracions espanyoles i andorrana?
No se n’ha fet, de promoció. Aquest és el problema. La gent se’n va assabentar per la premsa. Nosaltres no tenim pressupost i les administracions s’han limitat al copet a l’esquena. 

¿Què podien haver fet?
Per exemple, a la tanca publicitària que té Andorra al metro de Madrid hi podien haver afegit “Vine volant a Andorra”. A Madrid ningú sabia que hi havia aquesta possibilitat. També és cert que nosaltres vam anar tard. Cal dir que Aeroports de Catalunya, a part de les facilitats que ens ha donat a l’aeroport de la Seu, ha tingut cada dissabte operatiu l’aeroport de Lleida, que normalment està tancat, per si calia desviar algun vol, una ajuda que no ens ha cobrat.

¿Com és que ha estat una agència petita i no un gran operador qui ha apostat per l’aeroport de la Seu?
Perquè nosaltres som de la Seu des de fa 52 anys, perquè la nostra feina és el turisme i les sinergies ens han portat a això. A més hi ha hagut la voluntat de demostrar als grans operadors turístics que es pot volar a la Seu. Perquè per ells, fins ara, no existia. I la intenció és que hi apostin.

¿Creu que l’aeroport té futur?
És una instal·lació molt viable, amb petits retocs com l’aproximació instrumental. No és un equipament excepcional, el tenen l’aeroport de Ceuta o el de Castelló. En això Andorra hi té un paper important, perquè és un Estat i l’impacte és més gran.Els Mundials de BTT i Trial de Vallnord s'acomiaden superant els 50.000 espectadors i amb èxit d'organització
Després de sis intensos dies, els Campionats del Món de BTT i Trial han posat el punt i final aquest diumenge amb les finals d'elit de descens. Comú de la Massana, Govern i Unió Ciclista Internacional han coincidit en destacar l'èxit de públic i d'organització, per la qual cosa es confia que Andorra pugui arribar a ser una seu permanent de copes del món i que no hagin de passar molts anys per tornar a acollir uns mundials. Tant dissabte com diumenge els organitzadors calculen que les competicions han atret uns 20.000 espectadors cada dia, per la qual cosa es mostren convençuts que l'objectiu de 50.000 espectadors "s'ha fàcilment superat". Pel que fa al resultat esportiu, el francès Loic Bruni i l'anglesa Rachel Atherton s'han proclamat campions del món de descens en bicicleta tot terreny.