Amadeu Codina: “S’ha fet una llei que compleix les exigències però adaptada al país”

El president de l’Associació de Societats Andorranes d’Assegurances i Reassegurances (ASAAR), Amadeu Codina, valora la nova llei del sector, un text “necessari” però que serà “costós d’assumir”, especialment pel que fa a les exigències de capital. Codina, que veu “difícil” de complir el termini de cinc anys d’adaptació que preveu la llei, admet que el sector podria viure alguna fusió entre companyies.

Quin és l’estat del sector? 

Hi ha hagut una mica de repunt respecte el 2007 i 2008 quan, com tothom, vam patir la crisi d’una manera bastant important ja que la davallada del sector de l’automòbil i la venda de vehicles va comportar evidentment una davallada de les assegurances per cobrir aquest risc. 

Des de quan s’ha pogut constatar aquest repunt?
Des de principis d’any s’ha notat més perquè s’ha vist que la venda de vehicles va en augment i en tractar-se d’una assegurança obligatòria ha repercutit, doncs, aquesta millora del sector de l’automòbil en l’àmbit assegurador. Els altres sectors, sobretot el de riscos de llar i edificis, encara costa de repuntar i de superar perquè al sector de la construcció li costa també més refer-se d’aquesta crisi i aquí és on encara punxem una mica. 

S’ha viscut bàsicament de les assegurances obligatòries?
Sí, bàsicament sí. També s’ha vist últimament un repunt del lloguer, d’habitatge sobretot, però també es busquen locals comercials. Hi ha una mica de moviment i una mica d’alegria, però ho hem de dir amb la boca petita. La crisi potser va arribar al sector una mica més tard i també la recuperació sembla que va més tard. 

No sé si han pogut percebre si com a conseqüència de la crisi hi ha hagut un augment de persones que hagin intentat eludir fins i tots les assegurances obligatòries? 
En el cas de les assegurances dels vehicles potser és més complicat perquè hi ha els mecanismes de control i també des de la policia s’han fet les campanyes de control que consideren que són necessàries. En el cas de les assegurances de la llar potser sí que hi ha algú que no ho fa, però si hi ha una consciència generalitzada que es tracta d’una assegurança necessària.  

Potser la gent s’ha limitat més a assegurar el mínim exigit per llei?
Sí, això és veritat. 

I pel que fa a la morositat, és un problema pel sector?
La morositat tots la patim, però cal fer confiança al client. Pots donar facilitats de pagament, i bé, si després no compleix doncs has d’espavilar-te a perseguir-lo. Però on és més complicat és amb l’assegurança de vehicles. El primer any si et retornen el rebut no pots fer res i cobreixes aquesta assegurança perquè fins a partir del segon any no el pots donar de baixa. 

Cap a on evoluciona el sector?
Ara per ara tota evolució de les companyies que treballen al país està fixada en l’adaptació a la nova llei. És un text que hem estat demanant des de fa molts anys i al final ha arribat. Benvinguda sigui i espero que sigui en benefici del sector i que també beneficiï el client. Ens ha donat molta feina a les associacions d’assegurances, hem de donar les gràcies al Govern perquè se’ns ha escoltat, hi hagut moltes modificacions. S’ha fet una llei que compleix amb les exigències que se’ns demana d’Europa però també s’ha fet una llei adequada a la petitesa del país. 

Què ha d’aportar aquesta nova legislació?
Pel sector una major transparència i unes garanties de solvència de les companyies que treballen al país, i això beneficiarà també el client perquè tindrà la confiança que les companyies que resistirem i que podrem complir amb la llei seran companyies solvents i amb totes les garanties de cara al client.

L’exigència del text què suposa a nivell intern pel sector?
Representarà molta paperassa, haver de complir uns requisits de capital, que no sé si totes les companyies podran complir. Evidentment que haurem de fer un esforç a nivell humà per captar actuaris, que al país n’hi ha però costa trobar-ne. Bàsicament, un esforç per tenir un equip humà altament qualificat per poder desenvolupar la llei i les exigències que hi ha. 

Deia que potser no totes les companyies es podran adaptar.
N’hi ha que ja han manifestat que els costarà assumir les exigències de capital, i això representarà que potser caldrà fer fusions, que potser hi haurà l’oportunitat pels qui resisteixin de poder obtenir alguna cartera. Tot i això és difícil de pronosticar perquè els balanços que les companyies d’assegurances tenen l’obligació de fer els té el ministeri de Finances i és aquest qui ho veu. Nosaltres podem sospitar si el d’aquí al costat, el de davant o el de més enllà si complirà o no, però no ho sabem amb seguretat.

Des del ministeri s’assegura que és una llei equilibrada que permet complir amb les exigències internacionals però a la vegada que les companyies del país s’hi puguin adaptar.
Primer la llei preveia únicament una moratòria de tres anys, i nosaltres ja vam veure que en aquest termini era impossible que ningú pogués assumir tot això, sobretot també perquè falten lleis complementàries com la de comptabilitat adaptada a les assegurances i el Govern, per molt de pressa que faci la resta de llei complementàries serà difícil. 

Finalment el text aprovat pel Consell General estableix un termini de cinc anys per adaptar-se, com ho valora?
Nosaltres en demanàvem deu. És millor que els tres inicials però crec que serà molt difícil de poder-ho complir, tot i que hi estem obligats i caldrà mirar de fer el necessari per poder complir.  

Una llei necessària però costosa d’assumir?
És costosa d’assumir sobretot pels nivell d’exigència de Solvència II, que és molt complicat, especialment el càlcul de riscos. I és que segons les capacitats de les companyies caldrà tenir uns capitals. Així, segons els anàlisis que et passin els actuaris i en funció del risc que puguis assumir es necessitarà més o menys capitals, i aquest càlcul se’ns fa una mica difícil i es necessitarà l’ajuda de personal qualificat. 

Considera que la llei recull bé les característiques i particularitats del sector i les diferents tipologies d’operador?
Sí, s’ha recollit. Al sector bancari se’ls respecta al que feien fins ara, les petites companyies hauran d’adaptar-se a les exigències de capitals, i les delegacions poden tenir els seus problemes però bé, als seus països ja han de complir amb els criteris de solvència i per aquest aspecte no han de tenir cap problema.

El text manté les limitacions actuals per als bancs.
Ens sembla bé que es mantingui el que hi havia abans, de limitar la participació en companyies d’assegurances al 25% perquè el sector quedarà protegit. Als bancs evidentment, a causa de les circumstàncies dels darrers anys, els ha baixat una mica la captació de clients i la vessant d’assegurances és un negoci més. Però com que treballen tantes companyies al país no és un negoci on els bancs hi guanyaran gaires diners. És un plus més que donen però no crec que sigui un gran negoci per als bancs.

Però és un competidor, i no precisament petit.
Sí, i en certs moments fa mal perquè tenen un potencial de comunicació, d’accedir als clients i, en certs moments hi ha hagut competència una mica deslleial.

La llei parla de la creació d’un fons de garantia però no de com s’ha de proveir.
El de garantia automòbil ja hi és, però aleshores fa menció d’un fons de riscos catastròfics que arran dels aiguats del 1982 ja es va parlar tot i que no es va acabar arribant a res. Sí que es podria crear un fons i s’hauria d’alimentar de les primes que els clients paguen a les companyies, com el fons automòbil, però el Govern hi hauria de posar com a mínim la meitat per poder començar a tenir un fons una mica important. Aleshores les companyies hi som per fer un fons de garantia per riscos extraordinaris però el Govern també hi ha de ser. Hi ha algunes companyies que ja ofereixen al client poder-se assegurar aquests riscos extraordinaris, com són els terratrèmols. Hi ha uns riscos extensius que són de menor categoria, com són les pedregades, els vents huracanats, i això ja s’assegura.

Parlava que faltaran encara lleis complementàries, quina faltaria també?
El ram d’assegurança de vida i complementària de la CASS i fons de pensions s’ha de regular molt bé també. En aquesta llei se’n parla però cal disposar del text per regular tot això.

Han constatat un increment de les assegurances i plans de jubilació?
Sobretot les companyies que depenen de bancs s’han dedicat molt a això perquè la gent en general ha vist que la seguretat social no és la panacea quan et jubilis de cobrar una pensió digna. També els complements de salut per allò que no cobreix la Caixa Andorrana de Seguretat Social també han tingut incidència. Tot això són noves contractacions i la gent cada vegada s’hi ha habituat més.

La llei atorga el rol de supervisor del sector a l’INAF que passa a denominar-se Institut Nacional Andorrà d’Assegurances i Finances (INAAF).
El primer que haurà de fer és dotar-se d’element humà per poder controlar banca i assegurances. Crec que sempre hi ha hagut bona entesa i continuarà havent-n’hi, i les companyies no tindran cap problema perquè ens vinguin a controlar. De fet, les companyies d’assegurances hem estat les primeres societats que hem estat auditades, i ja fa anys que es fan auditories i se’n continuarà fent.