Diari digital d'Andorra Bondia
Amadeu Rocamora: “L’augment del lloguer foragita  gent de les parròquies centrals”
Amadeu Rocamora: “L’augment del lloguer foragita gent de les parròquies centrals”

Amadeu Rocamora: “L’augment del lloguer foragita gent de les parròquies centrals”


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: Jonathan Gil

Mentre els usuaris del banc d’aliments disminueixen, una nova precarietat està emergint en els últims temps, segons explica el president de Càritas Andorra, Amadeu Rocamora: l’augment dels preus del lloguer.  És una de les qüestions a la qual han de fer front els treballadors socials de Càritas. La institució els ajuda en la recerca de pisos i en ocasions a donar l’entrada per poder canviar d’habitatge.

Acaben d’aprovar la Memòria del 2017. Quin és el balanç dels comptes? 
L’any passat vam gastar  465.000 euros. El 56% el vam gastar en programes socials, el 23% en cooperació, el 15% en funcionament, un 2,5% en emergències de la plataforma d’ONG, un 2,5% en difusió i comunicació i un 1% en altres despeses. 

D’on prové el finançament? 
El finançament ve de donacions: un 80% dels ingressos van ser donacions i un 6,4% de les càritas parroquials que també són donacions. Un 5,6% van ser aportacions públiques i un 1,5% de la plataforma d’ONG, que també són donacions. 

Quantes persones van ser ateses per Càritas?
L’any passat, sobretot en segons quins programes, hi va haver una millora respecte al 2016. Des de fa dos o tres anys es nota una certa recuperació pel que fa a les coses més evidents o que la gent creu que fa Càritas, com ara el banc d’aliments, és a dir, les coses més extremes de pobresa. En això hi ha hagut una millora. Hi ha menys usuaris. Havíem arribat a atendre en determinats moments, per exemple al banc d’aliments, fins a 50 famílies setmanals, i l’any passat vam estar entre 15, 20 i 25 famílies, com a màxim. Aquesta millora en el que es podria dir pobresa extrema ve compensada per altres manifestacions de la precarietat que hem començat a notar aquests darrers anys.

Com ara l’augment dels pisos de lloguer?
Sí. Ara comencem a notar que hi ha un problema d’habitatge important que es manifesta, sobretot, pel fet que els pisos de lloguer s’encareixen. Ens trobem amb gent que es veu foragitada pels preus del lloguer, sobretot a les parròquies centrals, a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany, i han de buscar-se habitatges fora d’aquí. Aquest és un altre problema que no és exclusiu d’Andorra, perquè això a les grans ciutats passa, però aquí es manifesta molt i arriba tant a través dels treballadors socials de Càritas nacional com a les diferents parròquies. Ens estan comunicant que hi ha gent que ve i els diu “ens han apujat el pis 200 euros”, se’ls acaba el contracte i l’han de renovar; o d’altres que els diuen “volem renovar el pis i veurem si el lloguem o no”. La problemàtica és molt variada, però el cert és que ens trobem amb gent que ha de marxar del lloc on havia viscut durant anys.

Quin és el suport que pot donar Càritas a aquestes persones?
És un tema que ens estem plantejant. La missió principal de Càritas és l’acompanyament. Si invertim en alguna cosa, és en els treballadors socials que, quan la gent té algun problema, intenten ajudar-los. La resposta de Càritas sempre és la mateixa, posar-se al costat de les persones que tenen aquest problema i intentar-les ajudar. Si han perdut un pis, ajudar-los a buscar-ne un altre. Si en troben un i no tenen els diners de l’entrada que els demanen, ajudar-los amb l’entrada. La problemàtica és molt variada i l’ajut que se’ls pot oferir és molt variat. Ens posem al costat de la persona que pateix i procurem que amb els nostres mitjans aquesta persona se’n pugui sortir. Hi ha gent que potser no té la capacitat de buscar o de pagar l’entrada però sí que pot pagar el pis, o buscar en una altra parròquia una cosa més econòmica. 

Quins altres programes de Càritas s’han anat desenvolupat durant el 2017?
El rober, que funciona de fa molt de temps. Per nosaltres és important perquè recollim roba usada i intentem donar-li un segon ús a la que es pot, la triem, i la que no serveix la portem al cremador. Intentem fer una tasca de reutilització i de reciclatge. Aquest programa comporta també donar feina a unes persones que treballen fent això. Voldríem que anés creixent el programa, però hem d’anar pas a pas. N’hi ha d’altres, com el de voluntariat, el programa de suport als transeünts. 

Hi havia un programa important com el del reforç escolar i ara estem parlant amb el Govern per veure si el continuem portant nosaltres o l’assumeix totalment Govern perquè té un programa similar i naturalment Càritas és una institució que actua de manera subsidiària amb el que faci Govern. Era un programa que ens agradava molt, tampoc era fàcil de fer perquè consistia a donar beques als nens de famílies necessitades per poder anar a classes de repàs de la matèria que els fes falta a acadèmies particulars. No ho fèiem nosaltres directament. L’any passat només hi va haver sis beneficiaris. Quan vam començar a nosaltres ens semblava que faltava aquest ajut, però sembla ser que ara Govern ho té resolt. Després també hi ha la campanya de reis i  campanyes de sensibilització sobre diferents temes, com ara estalvi d’aliments. 

I el voluntariat al centre penitenciari?
Tot i que es fa des de Sant Julià, el considerem nostre. És un voluntariat molt dur perquè no és només els passis de pel·lícules. És l’acompanyament que es fa a aquestes persones. És fer-los companyia, fer-los sentir bé, és mirar si tenen alguna necessitat. És gent que pateix, també. És molt admirable el que fan. Hi ha voluntariats que són durs i per això cal gent amb molta experiència i molt preparats. 

Quants voluntaris té Càritas actualment?
En tenim molts perquè contínuament tenim gent que se’ns ofereix. A vegades el que no tenim és l’acció que pugui fer aquella gent. L’any passat al projecte de voluntariat hi van participar 112 persones. Al voluntariat de projectes hi va haver 63 persones i al voluntariat institucional, 49. De voluntaris n’hi ha molts més, el que passa és que no els pots oferir la feina. La gràcia és trobar que els pots engrescar a fer-se voluntari. Jo em trobo contínuament amb persones que se m’ofereixen per fer coses, el que passa és que moltes vegades soc incapaç de donar-los una tasca perquè, és clar, una persona que treballa i et diu “compta amb mi”, doncs no se m’acut què pot fer segons l’horari que té. A vegades sí que sorgeixen coses, hi ha tasques puntuals que es cobreixen amb voluntaris. Per exemple, l’any passat, quan vam engegar la nostra pàgina web, vam trobar unes persones voluntàries que ens la van muntar i ens la mantenen. 

Tenim el voluntariat de gent jove que quan fem la campanya de reis ens ajuden a embolicar els paquets i és important perquè és una part del seu temps que dediquen als altres. A cadascú li has de demanar el que pot fer. Tota la junta som voluntaris. Jo soc voluntari. 

Tenen algun projecte nou entre mans?
Aquest any el que estem impulsant, i que ja s’ha començat en una parròquia i ho voldríem generalitzar, és l’acompanyament als ancians bàsicament a les residències i anant a veure els qui habitualment no els va a veure ningú. Volem intentar que els nostres voluntaris, d’acord amb la direcció de les residències i d’acord amb els usuaris, visitin els qui habitualment no tenen qui els visita. Molts dels voluntaris de Càritas ja acostumen a anar a veure gent que està a les residències però són gent que coneixen, familiars, amics. El projecte va més enllà. Es va veure a través d’un estudi que es va fer a Sant Julià de Lòria que era convenient anar a visitar la gent que ningú no va a veure perquè no tenen família o la tenen molt lluny. A aquesta gent és a qui voldríem donar servei. Crec que és un projecte molt bonic, que econòmicament no costa diners i que es pot fer. El nostre principal valor és acompanyar la gent. 

Com es tradueix aquesta tasca d’acompanyar?
Molta gent ve aquí i no ens demana diners, sinó consell, que els ajudem a omplir uns papers per fer una instància, una demanda, hi ha gent que no sap com pot buscar feina. Hi ha gent que necessita que l’acompanyis perquè se sent sola, perquè el marit l’ha deixat, perquè es discuteix amb els fills. Hi ha mil casuístiques de coses que no són monetàries i des de Govern es fan molts ajuts, i això fa que ens puguem dedicar a coses que no són tan materials. 

Volem mantenir tots els altres programes. Cada setmana ve la gent a recollir aliments. La roba s’ha de recollir i triar cada dia. El treball és cada dia. Nosaltres no decidim el dia que la gent ens ve a veure. Més que grans projectes, l’important és que les feines i els projectes que estan funcionant, funcionin i funcionin bé i que es doni el servei més adequat a cada persona.

Som solidaris els andorrans?
Crec que sí, que ho som molt. La gent realment ens ajuda. Per fer necessitem que la gent ens ajudi i ho fa.

“Estem en tràmits de cedir a Govern un apartament que ens han donat per acollir refugiats”

Quina opinió li mereix l’acord entre el Govern i la comunitat de Sant Egidi per establir el corredor humanitari perquè els refugiats arribin de forma segura?

És una acció que ha emprès el Govern d’Andorra. Nosaltres estem molt contents que això s’hagi produït i estem incondicionalment al costat de qui ha decidit aquest acolliment i ajudarem en tot el que nosaltres puguem. Nosaltres ja ens hem ofert, els oferirem tots els nostres recursos. 

En quins àmbits ofereixen la seva ajuda?
Per una part, estem en tràmits de cedir-los un petit apartament que tenim perquè hi puguin instal·lar refugiats. Un apartament petit en el qual potser hi caben dues o tres persones, un matrimoni i un fill petit. També els hem ofert tots els nostres serveis: el banc d’aliments, el rober. També hem ofert els voluntaris de Càritas per a fer l’acompanyament d’aquesta gent i farem una campanya de sensibilització. Tot això supeditat al que decideixi el Govern sobre l’acolliment. Hi col·laborarem en tot el que puguem perquè l’acollida sigui un èxit.

De qui va ser la idea de la cessió de l’apartament?
Aquest apartament és una donació que vam tenir i els donants quan ens el van oferir ja ens van dir que si Andorra algun dia acollís refugiats els agradaria que fos per això o bé per a algú que ho necessités. En aquest cas s’ajunta la intenció de la gent i la necessitat que cal cobrir. El que tenim és perquè la gent ens ho ha donat. El que fem és administrar el que els donants ens han ofert. 

Quin és l’objectiu de la sensibilització?

El que pretenem és ajudar a fer que la població andorrana aculli d’una forma positiva aquests refugiats, els faciliti la vida i els permeti integrar-se dins la societat i, si s’escau, que puguin retornar al seu país quan sigui el moment. L’any passat una de les accions més importants que vam fer a nivell econòmic va ser l’ajut als refugiats. Encara que no n’hi hagués aquí a Andorra, Càritas nacional va aportar 100.000 euros per als refugiats 
a Europa. Aquest any l’ajuda la farem directament aquí.

Amadeu Rocamora

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte