Diari digital d'Andorra Bondia
L'ambaixador d'Espanya al Principat, Àngel Ros.
L'ambaixador d'Espanya al Principat, Àngel Ros.

Àngel Ros: “Voler homogeneïtzar el model social andorrà amb models UE seria irreal”


Escrit per: 
M.S.

El nou ambaixador d’Espanya a Andorra defensa que a un país de 80.000 persones “no se li poden aplicar les regles de joc d’Alemanya, França o Espanya”. Així, quant a l’acord d’associació amb la Unió Europea, Àngel Ros incideix en la necessitat de “trobar adaptacions i la transitorietat necessària” perquè el model andorrà que fins ara ha funcionat ho pugui continuar fent de la mateixa manera.

Camí de dos mesos ja al país, com va l’adaptació?  
Crec que per a una persona, per a un espanyol, per a un català, per a un lleidatà... és raonablement senzill adaptar-se, partint també que ja hi ha un coneixement del que és la realitat andorrana. A més, els responsables institucionals, polítics i, evidentment, tot l’equip de l’ambaixada m’ha posat fàcil l’adaptació. 

Sorprès quan va rebre la trucada del senyor Borrell per al seu nomenament?
Sí, he de dir que sí. Perquè jo ja havia pres la decisió de deixar la política local i de no tornar-me a presentar a l’Ajuntament de Lleida. Tenia decidit tornar a la meva plaça a la universitat, concretament a la Universitat Ramon Llull on tinc una plaça de professor titular a l’Escola de Telecomunicacions. I bé, sí em va trucar el ministre Borrell i va ser molt agradable el plantejament que em va fer. 

No és diplomàtic però sí va fer l’examen per entrar a cursar aquests estudis.
Això és història, perquè al final no vaig poder. 

Però compleix una aspiració?
Es compleix una aspiració meva absolutament, sí. El lloc que més il·lusió em feia, sincerament. 

I a més, es compleix a 150 quilòmetres de casa, que sempre ajuda.
Sempre és més fàcil i agradable, i viure al Pirineu a més, crec que a la gent de Lleida és el que ens agrada especialment. 

Des de l’Associació de Diplomàtics Espanyols s’ha criticat el fet que se’l nomenés sense tenir carrera diplomàtica.
Ho havia llegit alguna vegada i ho entenc. Però en aquesta ocasió justament és la que menys ambaixadors entre cometes polítics s’han nomenat. Pràcticament tots els governs anteriors en tenien més. Estem parlant de tres ambaixadors i crec que és un marge que els governs poden tenir. Entenc que al nostre país els temes professionals són especialment rellevants, però realment és la vegada que menys nomenaments polítics hi ha hagut. 

Els grups de l’oposició que tenia a la Paeria l’acusen de buscar una sortida perquè la cosa no pintava massa bé de cara a les municipals. 
Es veu que no han llegit enquestes perquè totes donaven que jo tornava a guanyar les eleccions, totes. No hi havia cap enquesta que donés el contrari però el que passa és que quinze anys a l’alcaldia són molts anys. 

Quins objectius té o què li ha encarregat el ministre Borrell per a aquesta etapa aquí, a Andorra?
A veure, la feina estàndard de qualsevol ambaixador, representar els interessos d’Espanya aquí i treballar també per temes comuns. Les ambaixades en definitiva defensem els interessos, desenvolupem activitats de comú interès pels dos països i estem al servei, evidentment, de la important en aquest cas colònia espanyola que hi ha a Andorra. Pensem que hi ha 25.000 residents i prop de 4.000 treballadors que cada dia passen la frontera per treballar. Hi ha un pes importants, doncs, de la colònia espanyola, més que en molts altres països, i per tant hem d’atendre aquests requeriments. I hem de ser també capaços d’incrementar l’activitat conjunta hispano-andorrana. A més, específicament, hi ha un temes que s’han de treballar i crec que el més important és l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea.

I quin paper juga Espanya en aquest acord?
Anar de la mà, acompanyar. Espanya, i estic segur que també França, som els països que dins de la Unió Europea segur que més coneixem Andorra i per tant som capaços de trametre, junt amb Andorra òbviament, quina és la realitat d’aquest país. Així, el rol que juguem és explicar als altres països de la UE què és Andorra, quin és el seu rol, en què està basat el seu sistema socioeconòmic i evidentment ajudar a que aquesta negociació vagi bé. I al final no ho oblidem, qui negocia és Andorra i per tant que vagi bé vol dir que vagi d’acord amb els interessos del Govern andorrà.

I és fàcil per les pròpies característiques que té Andorra i unes línies vermelles molt clares en determinats aspectes com per exemple, tot i que encara no s’ha afrontat, la lliure circulació de persones?
No, i crec que s’hauran de fer moltes adaptacions. Ara tocarà els temes socials, i dins d’aquests també hi ha els laborals, i el que seria irreal és intentar una homogeneïtzació del model social andorrà a models socials a la mitjana europea. Caldran per tant moltes adaptacions i molts períodes transitoris per anar en una línia de treball en la qual Andorra se senti còmoda. L’important és que la ràtio cost-benefici de l’associació amb Europa surti positiva pels andorrans. I això vol dir que en tots els àmbits socials caldrà fer adaptacions i establir períodes de desenvolupament. 

I fins a quin punt pot influir el fet que més de la meitat de la població d’Andorra és nacional d’altres Estats de la UE?
Andorra és un Estat que, com Mònaco i San Marino, té la seva identitat i peculiaritats, i és evident que a un país en el qual hi ha 80.000 persones no se li poden aplicar les regles del joc d’Alemanya, de França o d’Espanya. S’ha de ser molt curós en la negociació. Sens dubte que poden haver-hi contradiccions amb ciutadans que són nacionals d’altres països de la UE, que per tant tenen una legislació, i aquí, en tant que residents a Andorra, no sigui idèntica que la dels seus Estats. Però és que quan un canvia d’un Estat a un altre s’adapta a la realitat d’aquell altre Estat. No podem pensar que ser ciutadà espanyol vol dir portar una motxilla amb unes condicions determinades vagis on vagis del món. Amb aquesta negociació Andorra-UE s’ha de fer tot menys buscar una homogeneïtzació, i, com deia abans, s’han de buscar adaptacions a la realitat andorrana i la transitorietat necessària perquè el sistema andorrà segueixi funcionant com ha funcionat. I quan veiem l’economia d’Andorra, és una economia que funciona, els serveis públics també funcionen  i la qualitat de l’espai públic és importantíssima, i una de les coses que més he destacat des que estic aquí. S’ha demostrat que això funciona i ha de seguir funcionant amb un terreny de joc més gran que és el que et dóna la UE.

Una altra de les carpetes que hi ha damunt la taula és l’organització de la Cimera Iberoamericana 2020 a Andorra i on una altra vegada el paper d’Espanya serà important.
L’ajuda d’Espanya hi serà sense cap mena de dubte ja que no pot ser de cap altra manera en un tema que es diu iberoamericà. Aquesta cimera donarà una visibilitat mundial a Andorra i això és molt positiu. La realitat d’Andorra, aquest petit país del Pirineu, passarà a tenir una visibilitat d’àmbit global.

I què pot aportar un país tan petit en fòrums d’aquestes característics? 
Visions diferents, visions no basades en la mida del país sinó en el que el país és capaç de fer. Les zones de muntanya tenen especificitat i un país radicat totalment en una zona de muntanya és una experiència que val la pena ser descrita i ser viscuda, un atractiu més. Les zones de muntanya tenen dificultats fonamentalment en l’àmbit de les comunicacions però aporten una qualitat en els àmbits del medi ambient i la natura, i d’un turisme que evoluciona i, una part, ha passat del sol i platja a altres realitats com poden ser la cultural o la paisatgística, entre d’altres. I Andorra és un exemple de país situat en una serralada que aporta la seva mida, la seva especificitat, el seu paisatge i, no oblidem, que cada cop més, el que s’aporta és en termes de capital intel·lectual. I aquí, Andorra pot aportar igual que qualsevol altre país ja que va vinculat a l’educació i crec que en aquest àmbit a Andorra s’està fent bé. 

Parlant d’educació, el tancament de centres i la concentració en el Maria Moliner va fer pensar en un replantejament del sistema espanyol al Principat, cal patir?
No, puc assegurar la continuïtat del sistema educatiu espanyol a Andorra. No podria ser d’una altra manera en un país que té 25.000 residents espanyols, no es podria entendre. El que sí estem fent és treballar plegats amb el ministeri d’Educació andorrà i amb el conjunt del sistema. Seguirà evolucionant i la propera línia serà l’evolució cap a també oferir formació professional, que crec que és una realitat important avui de cara a la competitivitat dels nostres joves quan s’incorporen al món del treball. No només hi ha la sortida universitària sinó que hi ha la sortida FP i el sistema espanyol també s’hi incorporarà el curs vinent.

Aprofitant l’estructura ja existent?
Aprofitant l’estructura que tenim. Òbviament, caldrà seguir fent inversions però es faran.

Pel que fa a l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell, serà operatiu la primavera del 2019? 
Esperem que sí. Hi ha dos temes a resoldre com són la tecnologia d’aproximació, el GPS, i la qüestió dels vols de fora l’espai Schengen, però els dos estan en vies de solució.

La qüestió de Schengen és només un tema de recursos. 
És un tema d’organització, sí, perquè els espais, el que és obra civil, estan fets. És un tema doncs que s’assignin policies de frontera, d’organització de recursos humans.

Així, és podria resoldre gairebé quan es vulgui? 
Quan es vulgui, exacte.

El tema del GPS depèn de la Generalitat. 
Sí, és de la Generalitat però la informació que nosaltres tenim és que les proves estan sent positives. Per tant, hem de ser optimistes i pensar que a la primavera això pugui estar.

Vostè va ser un dels impulsors i defensors de l’aeroport d’Alguaire, com pot anar aquesta competència? 
És una complementarietat. Mirem el Pirineu, hi ha aeroports als dos costats. Això mateix m’ho van plantejar amb els aeroports de Tolosa, Tarbes i Pau, tres exemples de l’altre costat, i avui en dia estan funcionant tots.

Sí, però a l’Alguaire aterren alguns vols amb turistes que venen a Andorra. 
Alguns no, el 90% del moviment d’Alguaire va destinat a Andorra.

I no tem un canvi de tràfic?  
No, les capacitats dels avions que hi poden anar són diferents. És un dels condicionants de les zones de muntanya, a Alguaire hi ha una plana il·limitada i òbviament les zones de muntanya tenen restriccions quant a espai d’aterratge. 

Ha arribat vostè en un moment on les relacions entre ambdós països sembla que són molt bones. 
Sí, ho són.

No sempre ha estat així. Arran del ‘cas BPA’ l’ambaixada va ser en el punt de mira i de fet hi ha una querella contra dos extreballadors. 
Està judicialitzat. Crec que per la part no judicialitzada no hi ha cap problema però el ‘cas BPA’ evidentment està judicialitzat. I quan passa això, en un Estat de dret, i tant ho és Andorra com Espanya, hem de deixar actuar la justícia. Li toca a aquesta, i a tots nosaltres ens toca donar les facilitats que se’ns plantegin.

Li ha fet algun encàrrec el ministre en relació a la situació a Catalunya? 
No, no me n’ha fet cap.

Ho dic perquè el primer d’octubre de fa un any la imatge d’Espanya a nivell internacional va quedar tocada.
No, no hi ha cap encàrrec ni consigna en aquest sentit. Sí, recordar que Espanya és un Estat de dret i amb unes de les qualificacions més altes quan es miren els paràmetres amb els quals es mesuren l’estat de les llibertats en països. I això justament el ministre Borrell, no fa massa, en una entrevista en mitjà a nivell europeu, demostrava que Espanya és una de les democràcies de més qualitat. Això no treu, i jo també ho crec, que l’1 d’octubre l’anterior Govern espanyol va cometre un error important, sens dubte. Però, per la presència espanyola a Andorra seguirem apostant per la bona relació a tot nivell i, a més, diria que tenim una tradició consolidada de molta participació en els móns culturals i de coneixement del país i seguirem aquesta línia. Seguirem desenvolupant la línia cultural, i cultura espanyola vol dir cultura del conjunt d’Espanya, inclosa la cultura catalana.

Àngel Ros: “Voler homogeneïtzar el model social andorrà amb models UE seria irreal”

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

A pesar de poder morder más en algunos temas ya era hora de una entrevista seria y no de baño y masaje como la del ministro Espot de hace unas semanas, vaya manera de desperdiciar a un futurible jefe de Gobierno.
Aquest senyor passa de ser el líder dels sobiranistes del PSC a ser el delegado provincial del movimiento, andorrans, no us en refieu.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte