Àngels Vila: “Confiem en la capacitat dels infants i joves per millorar les seves vides”

Infants del Món celebra enguany el 20è aniversari. La directora del programa d’aquesta associació a Cambodja, Àngels Vila, explica la tasca educativa que porten a terme a la Llar del Comú de Rohal, situada al nord-oest del país i creada ara fa 15 anys. Diu que el seu objectiu és donar suport a les famílies perquè els seus fills continuïn estudiant. Ho fan amb l’ajuda de donacions particulars i d’entitats i l’apadrinament d’estudiants.

20 anys de la creació d’Infants del Món. Com es va vincular amb l’associació? 
Coneixia Infants del Món, però va ser a partir del febrer de l’any 2011 que vaig anar a Cambodja i vaig conèixer la gran tasca que feia l’associació.

Què la va motivar a quedar-se a Cambodja?
M’agrada viatjar i conèixer altres cultures, però quan tornava sentia com un buit i només pensava a anar a algun país on pogués aportar el meu gra de sorra. Vaig agafar una excedència a l’hospital, vaig tenir l’oportunitat de treballar durant un any a Unicef Andorra i com que somiava a anar sobre el terreny vaig marxar a l’Amazònia peruana a fer un voluntariat i a partir d’aquí tot va anar rodat.

Qui tira endavant el projecte de la Llar de Rohal?
A la llar som un equip de 14 persones a ple temps, més 22 mestres a temps parcial, tots locals, la meva filla, Laia Vara, i jo. Darrere hi ha l’associació i un munt de persones que ens donen suport.

"La nostra missió és empoderar els infants i joves a través de l’educació"

Quina és la vostra meta? 
La nostra missió és empoderar els infants i joves a través de l’educació. Penseu que estem treballant en una zona rural, on continua havent-hi molta pobresa tot i el creixement que està experimentant el país. Moltes famílies no saben si podran donar menjar als seus fills quan es lleven al matí. Si tens dificultats per aconseguir menjar és normal que l’educació passi a segon terme. Per això el nostre projecte té com a objectius donar suport social, emocional i econòmic a les famílies perquè els seus fills continuïn l’escolarització. El nostre primer objectiu és que els nens acabin el cicle de primària sabent llegir i escriure. 

Per què els infants no acaben els seus estudis?
Avui en dia el sistema educatiu encara es veu afectat pel difícil accés a una educació de qualitat, instal·lacions inadequades i una alta taxa d’abandonament escolar. Finalitzar l’etapa de primària continua sent el gran repte del país. Pares sense educació prefereixen que els seus fills es posin a treballar per ajudar en l’economia familiar, hi ha una falta d’inversió per part del govern en el sector educatiu (aules superpoblades, manca de professorat) i la corrupció, la majoria del professorat no ensenyen el 100% de temari perquè els estudiants necessitin fer classes extra de pagament. Encara que  l’escola és gratuïta, un 30% dels infants de primària no estan escolaritzats i molts no assisteixen a classes regularment, un  27% no acaben l’etapa de secundària, i només un 13% arriben a cursar estudis superiors.

Quina repercussió ha tingut la llar per als habitants de la zona? 

La llar va obrir les seves portes l’any 2004 per acollir infants orfes i/o amb situació de vulnerabilitat. Després es va començar a donar suport als infants i famílies dels pobles del voltant. No tinc dades exactes, però diria que entre 1.200 i 1.500 infants han passat per la llar.

En què consisteix la seva tasca i com és un dia a la llar?
Amb el projecte educatiu treballem per conscienciar les famílies de la importància de l’educació, complementem l’educació pública amb classes de reforç, anglès i activitats per desenvolupar habilitats i valors als estudiants de primària. Quan arriben a secundària facilitem els recursos necessaris perquè els estudiants puguin finalitzar els estudis a l’escola pública i puguin continuar estudiant a la universitat o fer una formació professional. Abans de les 7 del matí pots escoltar la canalla esperant a la porta de la llar per començar les activitats del dia, venen contents i s’ho passen bé. La seva alegria és contagiosa! Nosaltres confiem en la capacitat dels infants i joves per millorar la seva vida i sortir de la roda de pobresa i amb el nostre acompanyament i el seu esforç poden aconseguir-ho.

"No tinc dades exactes, però entre 1.200 i 1.500 infants han passat per la Llar"

Què ha après durant aquests anys?
Treballar a la llar ha estat la millor experiència de la meva vida. Quan vaig arribar a Cambodja no sabia res d’aquest meravellós país, ni la seva llengua, els seus costums, la seva cultura. A la meva maleta portava un munt d’idees i il·lusió. Em  deia a mi mateixa “farem això i això  altre”. En arribar, vaig frenar en sec per fer un pas enrere i començar a observar amb humilitat i respecte, i acceptar les meves limitacions i les seves. Gràcies a l’ajuda de la Kimnea (directora del centre), en Sophea (comptable i responsable de les relacions oficials) i la Channa (professora de dansa) amb els quals he fet camí tots aquests anys, he après una mica a captar la subtilesa dels khmers (cambodjans) a l’hora d’expressar el que pensen i senten. Els khmers són asiàtics i es protegeixen sempre amb un somriure, per això parlar bé la seva llengua és tan complicat. He de dir que tenen molta paciència amb nosaltres. Ser perseverants i pacients és la clau, i  molt d’amor envers els infants.

Com podem col·laborar en aquest projecte?
Per finançar el projecte necessitem padrins, dels 400 estudiants que reben suport, 132 estan apadrinats i amb les donacions particulars i entitats cobrim la resta per poder continuar el projecte. Una altra manera de col·laborar és el voluntariat tant a Andorra per fer activitats que donin visibilitat al projecte i recaptar fons, com a Cambodja, on els voluntaris poden aportar la seva experiència i il·lusió perquè els estudiants i l’equip aprenguin nous coneixements i els apliquin un cop el voluntariat ha finalitzat. També donant suport tècnic o embellint la llar per millorar les instal·lacions. Amb el projecte d’artesania donem feina a mares de la comunitat. La compra o oferir punts de venda per vendre els nostres productes és una altra bona manera de col·laborar.

Per què val la pena que ho fem?
Els pares d’avui són els fills dels que van viure la guerra dels khmers rouges i arrosseguen greus seqüeles psicològiques i socials. No va ser fins a finals dels anys 90 que el país es va començar a estabilitzar, després de deixar el país destruït amb més de dos milions de morts. 20 anys, des que van començar de zero, no són res perquè un país es refaci. Quan joves que havien viscut o estudiat a la llar ens venen a visitar, no podem evitar emocionar-nos i ens abracem, cosa que no és costum. Alguns van parar d’estudiar abans d’hora, altres han acabat els estudis superiors i tenen un salari digne, altres ja tenen fills. Passi el temps que passi, mai obliden que un dia van passar per la llar i va marcar el seu futur. Hi ha molta feina a fer. Donem les gràcies a tots els que han format part d’aquest projecte durant 15 anys, d’una manera o d’una altra i esperem que siguin molt més amb la vostra ajuda. Els infants d’aquest país es mereixen una oportunitat.