Diari digital d'Andorra Bondia
Anna Riberaygua: “El centre històric ha de ser un lloc  on els trets diferencials es potenciïn”
Anna Riberaygua: “El centre històric ha de ser un lloc on els trets diferencials es potenciïn”

Anna Riberaygua: “El centre històric ha de ser un lloc on els trets diferencials es potenciïn”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

La presidenta de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de la capital defensa la necessitat del pla estratègic com a eina d’aplicació immediata i aposta perquè la zona, amb unes característiques “peculiars i úniques”, sumi des de la diferència a l’oferta del conjunt del país. Anna Riberaygua incideix també a caminar cap a un model que valori més la qualitat que no pas la quantitat.

Quina és la situació del comerç al centre històric? 
Diria que és una situació d’un comerç dispers, segurament des­aprofitada, i segurament també deprimit. Un comerç deprimit no en el sentit de no tenir ganes de fer coses, sinó en el sentit que tota la situació econòmica ha portat que estigui més malament i li costi remuntar. D’altra  banda, cal tenir en compte que el comerç del centre històric, i això ho ha posat de manifest el pla estratègic, és un comerç molt divers. Hi ha diferents zones i n’existeix una amb un comerç de proximitat que va destinat a la gent del país i que pateix les conseqüències d’aquesta crisi general. Després hi ha una altra zona més destinada als turistes però que també nota aquesta crisi. 

Què ha d’aportar aquest pla estratègic?
En primer lloc, per a nosaltres ha estat una eina de reflexió que ens ha permès aconseguir tota una sèrie d’informació, alguna de la qual intuíem i d’altra no la coneixíem. Ens aportarà doncs també un full de ruta que ens permetrà reflexionar i veure com avancem en el nou model. Ens aporta també un punt de partida i una eina per valorar el que tenim, que és molt, i això per a nosaltres és molt important. 

Quina diferència hi ha entre aquest pla i altres iniciatives que s’hagin pogut fer?
No ho sé perquè en aquest cas ho desconec. Sí que és veritat que sempre es parla que s’han fet plans estratègics, però jo no recordo haver-ne vist mai cap de ben presentat i a més a més executat. Perquè l’objectiu d’un pla estratègic és que s’apliqui i poder potenciar totes les polítiques i accions que cal per assolir els objectius que s’han fixat a curt, a llarg i a mitjà termini.

En quin termini s’ha previst aplicar el pla?
Immediatament. Des de l’associació vam creure que era necessària aquesta eina i des del primer moment vam tenir clar que ho tiràvem endavant, però no perquè es quedés en un calaix sinó perquè volíem i necessitàvem plantejar-nos el futur d’una manera diferent. És clar que el volem aplicar, i a més a més comptem amb la col·laboració del Comú d’Andorra la Vella, que és un dels grans promotors, i també el ministeri de Turisme i la Cambra de Comerç. Hi ha accions a curt, mitjà i llarg termini, però el que és segur és que ens posem a treballar immediatament, i és important aquest suport perquè no es pot entendre mai un pla estratègic d’aquesta envergadura sense comptar amb les institucions i la seva implicació seria inviable si no hi hagués aquesta complicitat. 

Quins són els principals aspectes a  millorar?
Segurament la imatge, el sentit identitari de pertinença. El centre històric és un conjunt que té unes característiques molt determinades, i és important la imatge que es pugui donar d’aquesta zona a l’exterior. 

Què és més urgent? Per on s’hauria de començar?
No hi ha una sola cosa urgent perquè tot està interrelacionat, però sí aquest plantejament identitari del centre històric com a zona del país que té unes característiques peculiars i ú­niques. 

Què fa diferent el centre històric d’altres zones de la capital i del país?
Una de les característiques és la cohesió del conjunt, que ve determinada pel seu contingut històric. Un contingut condicionat pels aspectes cultural, en el sentit més ampli, i urbanístic de les places, les institucions, la seu del Consell General, i que a més a més és la capital del país. Tot això fa una unitat, que és el que el fa diferent.

Precisament, el pla incideix en l’aprofitament i a posar en valor aquestes places i les terrasses. Com s’ha de fer?
Doncs amb imaginació. Si viatges per les capitals europees, les places en llocs molt freds funcionen també a l’hivern, cal fer coses. Una de les característiques més importants  d’aquest patrimoni únic del centre històric són aquestes places. És un espai envoltat de placetes, que hi donen un valor importantíssim, i per això s’han de potenciar. Amb imaginació però tenint en compte el conjunt d’aquest plantejament global de preservar, d’una banda, la identitat i, de l’altra, que sigui un lloc cuidat, maco, selecte i que s’hi estigui bé. 

I pel que fa a les terrasses i la seva unificació?
El Comú d’Andorra la Vella hi està treballant i ja es veurà com es concreta tot això. Però d’aquí ve la importància de la implicació de les institucions per tirar endavant i executar el pla estratègic.

La qüestió de la senyalització també és un dels aspectes destacats del pla estratègic.
Al pla hi ha un apartat sobre aquesta qüestió i tenim molta informació sobre algunes coses que estan ben fetes, poquetes, quant a senyalització i moltes que estan mal fetes. I això és bàsic i una de les primeres actuacions que s’han de fer. N’hi ha que és possible fer-les a curt termini, com per exemple indicar correctament la sortida d’un ascensor o senyalitzar bé Casa la Vall, i fins i tot treure informació perquè a vegades hi ha quantitat de cartells que se sobreposen. 
Això són coses que es poden fer immediatament, però n’hi ha d’altres que s’han d’arreglar en la Taula de Mobilitat i que creen confusió a la gent que ve al país i que volem que vingui també cap aquí, terrible. Per exemple, es pot arribar i no saber si el centre històric és al centre de la vila o cap a Escaldes-Engordany, perquè depèn si s’entra per Santa Coloma o no. Hi ha un caos terrible i des de fa molts anys des de l’associació estem intentant treballar-hi amb Mobilitat, però costa. I aquesta actuació, que ja no depèn només del Comú sinó que depèn del Govern, s’ha d’engegar ja perquè és necessària. 

Quant a l’aspecte cultural, com es pot potenciar?
Revalorant tot aquest valor urbanístic que ja tenim, potenciant-lo i donant-lo a conèixer. Potenciant la singularitat d’aquest lloc i, evidentment, acollint esdeveniments i fomentant els equipaments culturals. El sociòleg Marc Augé parla molt del concepte dels no-llocs, i si una cosa tenim clara al centre històric és que no hem de ser un no-lloc. Un no-lloc no té identitat històrica ni cultural, és només identitat comercial, un lloc, segons la teoria d’Augé, que pots situar a qualsevol altre lloc del món i no passa res. Aquest model, que a vegades tenim la sensació que és el que es vol imposar arreu i també a Andorra, és el que no volem. El centre històric ha de ser un lloc els trets culturals i diferencials del qual es potenciïn perquè són únics.   

El pla aposta també per mirar de potenciar la cuina d’autor, però com es pot fer davant la gran diversitat dels establiments de restauració del centre històric?
Això forma part de la riquesa que té el centre històric. Aquesta varietat és un valor afegit, però a la vegada ha de servir perquè la gent tingui clara que aquesta diversitat existeix. O sigui, que es pot anar a un bar a menjar un menú econòmic però també hi ha cuina d’autor. Es farà amb la col·laboració de tots, dels xefs importants del país i dels restauradors. L’exemple el tenim en el darrer congrés de la Fiabci: el còctel es va fer al centre històric, i a part dels restauradors del barri vell van venir sis restauradors de tot Andorra per participar en l’esdeveniment. 

Es parla també d’unificar accions de comerciants i restauradors.
El que t’unifica és l’objectiu. Si l’eix vertebrador dels comerciants, restauradors, propietaris, que també són molt importants, de la gent que hi viu és pertànyer a un lloc que és únic, en el sentit que és únic i té els seus potencials, això és el que unifica. Cadascú amb la seva identitat, però si això ha de funcionar ha de ser amb la suma de tothom, comerciants, restauradors, veïns o les empreses que hi ha al barri, que també n’hi ha.

Com s’ha de fomentar i vehicular la participació i la implicació dels veïns?
Una cosa és segura: els veïns formen part del barri i la identitat del lloc també ve donada per la vida que hi ha, no pot ser una cosa morta. Els veïns formen part d’aquest projecte de vida i el que hem de fer és posar-nos d’acord i parlar-ne. Cal sumar i que totes les parts implicades participin en els projectes 
concrets.

El pla estableix tres zones. Quines són les prioritats per a cadascuna?
Sí que hi ha coses concretes per a cada zona, però n’hi ha que són generals i és molt difícil separar una cosa concreta per a cada zona, que si de cas vindrà determinada per la zona mateix. El que sí que és segur és que el tractament de cada zona serà diferent. Per exemple, la plaça Rebés, que és una de les entrades al centre històric però també la continuïtat de l’avinguda Meritxell i per tant un pol d’atracció important per a nosaltres. Això ens permet que la gent que ve d’aquesta zona comercial important vegi que allà hi ha una zona que és de comerç especialitzat, molt selecta i que, en certa manera, et dona la mà per anar a una zona especial. Per això aquesta zona tindrà aquest tractament. I t’acompanyarà perquè puguis entrar a una zona, el barri vell, on hi ha restauració, placetes maquíssimes... I et pot permetre també fer la transició cap a una altra zona, Príncep Benlloch, de comerç més de proximitat. També s’ha de potenciar l’entrada per aquesta zona, així com l’entrada de Prat de la Creu.

Estar al costat d’una zona comercialment potent pot ser també una dificultat?
No pensem que sigui una competència de cap manera sinó un complement. Nosaltres podem oferir una cosa diferent, una experiència de compra de relax, no només d’anar a les botigues, cansar-se i després tornar al cotxe. El centre històric suma amb una oferta diferent de la que hi pugui haver a l’avinguda Meritxell, Vivand, la part alta d’Escaldes-Engordany i la resta de zones comercials del país a tot el projecte econòmic andorrà. De fet tot suma al model, i això és l’important, i també ho reflecteix el pla estratègic del turisme de compres que està tirant endavant el ministeri de Turisme. Nosaltres, des de la diferència, sumem al conjunt una cosa diferent, que val la pena aprofitar. 

Parlava d’experiència de compra, cal oferir experiències i no tant productes?
Per nosaltres això és molt clar i el pla estratègic ens ha reafirmat en aquesta idea. El que nosaltres podem i volem oferir és precisament aquesta singularitat. No volem que el centre històric es converteixi en un no-lloc de què parlàvem abans. Tenim la identitat, els valors que la creen, i això és el que volem potenciar. I ho farem amb el comerç evidentment, i amb el petit comerciant que pots trobar aquí i que segurament no podràs trobar en altres llocs, però també amb els equipaments culturals, els restaurants, els bars...

El pla posa de manifest que el 82% dels comerciants del centre històric només tenen punt de venda en aquesta zona.
És un dels elements diferenciadors que s’ha de potenciar i que crea aquests trets identitaris, que ja no són només culturals sinó també de voluntat d’un model que ha de ser diferent.

Hi ha problemes per trobar mà d’obra al sector?
Suposo que aquí tenim els mateixos problemes que qualsevol altra empresa a Andorra, no som especials en aquest aspecte. Però sí que té una cosa especial, i deu passar en altres zones d’Andorra la Vella que tenen petit comerç. Al centre històric tenim un comerç de dimensions petites on moltes vegades és el mateix propietari qui, amb molt pocs treballadors, atén el negoci, i la rotació dels treballadors és poqueta.

A quins altres problemes ha de fer front el comerç?
Pel que fa al petit comerciant és molt important el model, i això ho tenim molt clar dins el projecte del pla estratègic. Que es potenciï la quantitat per damunt de la qualitat per a nosaltres no és un valor, no pretenem això. Quan fem qualsevol actuació tindrem en compte la quantitat, perquè si no ve gent no serveix, però donarem una major importància a l’aspecte qualitatiu. I això és important perquè et dona aquests trets diferencials que permeten que aquí ho puguem fer i en una altra banda no. També a nivell de petit comerç és molt important, i també està previst en el pla estratègic, ajudar el petit comerciant i l’emprenedor en la seva formació, en la seva adequació al gran repte de la innovació tecnològica, i s’hi ha de treballar perquè el futur també passa per fer servir aquestes eines. I això està previst amb l’ajuda de la Cambra de Comerç i el ministeri de Turisme.

Parlava del model.
Sí, per nosaltres, combinar l’oferta turística amb la vida quotidiana és molt important.
Hi ha hagut una tendència que el model comercial d’Andorra portés cap a la quantitat per sobre de la qualitat, i aquest és un model molt vulnerable que nosaltres no volem encara que sigui la tendència generalitzada del país. I això vol dir que aquí potser hem de potenciar que vinguin artesans en alguna cosa, o un tipus d’empresa que no siguin les grans marques, potenciar marques que no siguin franquícies, podem potenciar que hi hagi petits emprenedors a qui es pot oferir un espai, un lloc diferent i a més a més uns locals adequats. I tot això suposa valorar primer la qualitat i no la quantitat, potenciar la singularitat i no la quantitat.

Com valora iniciatives com el Jambo, el De Copes i d’altres de més generals com l’Andorra Shopping Festival?
Molt bé, són molt positives. La nit de copes és un acte molt identitari per a la gent del país i també se n’aprofita la gent de fora, ja que forma part de la vivesa d’aquest centre històric. És molt maco perquè és el primer acte que es fa després de l’hivern, és el retrobament... i està molt bé. L’Andorra Shopping Festival és una cosa molt més generalitzada.

Costa més implicar-s’hi? Alguna vegada des del ministeri s’ha retret la poca implicació dels comerciants.
És que potser l’error és pensar que tothom s’hi ha d’implicar de la mateixa manera. Segurament, el centre històric s’ha d’implicar d’una altra manera en el Shopping Festival. Certament que pot estar molt bé per a no sé què i aquí segurament es pot oferir una cosa diferent en l’època aquesta del Shopping Festival. Se n’està parlant. 

Anna Riberaygua: “El centre històric ha de ser un lloc on els trets diferencials es potenciïn”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte