Aureli Arribas: “Al·legar la falta de reglaments per incomplir la llei no és excusa”

Dos anys després de l’aprovació de la Llei de seguretat i salut en el treball, el director de l’acabat de crear Observatori de Riscos Laborals d’Andorra (ORLA), Aureli Arribas, recorda que cal complir els terminis fixats a la norma per adaptar les empreses. Tot i que un bon nombre de societats no han arribat a observar totes les exigències que marca la llei, Arribas matisa que són moltes les que han començat el procés i avisa que “és millor no esperar-se fins a l’últim moment”.

¿Quin és el grau d’implantació de la Llei de seguretat i salut en el treball?
Com a ORLA encara no tenim la informació, però com a servei de prevenció, que estem acreditats, podem garantir que hi ha un alt percentatge d’empreses que ho estan implantant. Hi ha clients que van començar fa dos anys, que és el que hem intentat transmetre, que es faci a poc a poc per poder optimitzar els costos. No cal esperar-se a l’últim any. A més, hi ha uns terminis. Tenim les nostres dades i podríem dir que, pels nostres clients, dels assalariats totals, que són 39.000, donem cobertura a uns 5.000. És important matisar que són 39.000, comptant els que estan a empreses públiques i parapúbliques. Si les restes, estaríem parlant d’uns 32.000 assalariats.

No obstant això, hi ha altres empreses acreditades al Principat.
N’hi ha cinc.

¿I tenen alguna idea aproximada del percentatge d’empreses que estan fent els deures? ¿Estem parlant d’una majoria o d’una minoria d’empreses?
Totes les empreses grans s’han posicionat des de fa temps. Ara toca el període de les mitjanes empreses, que són les que s’estan acabant de posicionar. I això és així perquè la Llei de seguretat i salut en el treball és subsidiària. Això vol dir que si porto una empresa, jo no només sóc responsable dels meus treballadors, sinó també dels treballadors que treballen per a mi, és a dir, dels industrials. Per tant, en el moment en què les grans ho tenen, la llei obliga totes les subempreses a tenir-la. Com que les grans ja han començat, les petites aniran caient.
Per sectors, el més destacat és la construcció, però no va per aquí la cosa, perquè en accidents laborals estan pràcticament igualats construcció i hostaleria. I si analitzes el temps de baixa d’un accident, la construcció és a la sisena posició, amb una mitjana de 33 dies. En educació són gairebé 90. Així, no entrem a lliurar el paper i prou, sinó que tenim la possibilitat de posicionar Andorra en aquest sector dins d’Europa d’una manera reflexiva i analitzant bé les dades. No ens quedem en el fet que hi ha molts accidents a la construcció. En una oficina potser no hi haurà tants accidents, però hi ha moltes malalties professionals que ara no sabem. Per exemple, el cas de la lipotròfia semicircular. Fa cinc anys ningú hi pensava, i això no és del sector de la construcció.

A grans trets, ¿quin és el procés d’implantació de la llei?
La llei regula uns terminis i és important, sobretot per falta de coneixement. Hi ha quatre terminis. Hi ha coses que des del moment zero s’havien de tenir. N’hi ha d’altres per a les quals s’estableix un termini de dos, de tres i de quatre anys. Hi ha gent que es pensa que hi ha coses que s’han de fer a partir del segon any, mentre que es tracta d’un termini màxim. Si li han donat dos anys per tenir el personal format, que el termini acabava el 21 d’abril del 2011, si li passa alguna cosa li demanaran que ho tingui, i no podrà al·legar que no ho sabia, perquè ha tingut dos anys per formar els seus treballadors.
Per exemple, ara ens està passant amb el cas de la vigilància de salut. Qualsevol empresa té un termini màxim de quatre anys des que es va aprovar la llei per oferir un examen de salut a tots els seus treballadors, i hi ha d’haver un estudi previ, mitjançant un metge de medicina en el treball que estableixi l’avaluació de riscos per a cada lloc de treball. És clar, la llei et donava quatre anys, mentre que ara queda un any i deu mesos. Des de l’ORLA intentem transmetre que és millor no esperar-se a l’últim moment, perquè això suposa un preu.

El membre de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) Josep Manzano va apuntar la falta d’implantació de la llei pel que fa a obligacions com la constitució d’un comitè de seguretat i salut a les empreses de més de cinc treballadors. ¿En quin punt està aquesta implantació?
Bé, dels que tenim nosaltres, la majoria ja estan iniciant-lo. No obstant, suposa un canvi d’hàbits, no només per a l’empresa, ja que has de transmetre al treballador que ha de fer eleccions, anar a inspecció de treball, notificar el resultat i després constituir el comitè.

No obstant això, ¿quantes empreses han constituït el comitè de seguretat i salut?
N’hi ha una.

¿I quin és el termini per implantar-lo?
Aquest termini va acabar el 21 d’abril. Lògicament, després inspecció de treball farà el que sigui possible. En alguns casos ho farà d’ofici, si hi ha hagut un accident, i en d’altres actuarà mitjançant inspeccions de treball.

¿S’ha imposat alguna sanció sense que hi hagi hagut un accident previ?
A hores d’ara no en som coneixedors. Sí que hi ha hagut alguns empresaris que han estat sancionats amb arrest domiciliari de 60 dies i alguna multa, sobretot perquè no han pogut demostrar que no han fet les coses bé quan hi ha hagut un accident.
De totes maneres, el que busca l’ORLA és el següent. Per cada accident mortal n’hi ha 25 de greus, uns 65 de lleus i uns 540 incidents. El més fàcil és anar a l’accident mortal, però el que hem de fer és el canvi d’hàbits i treballar des de la base. I a més, si ho vens bé pot aportar un valor afegit a l’empresa, a un sector industrial del Principat i al país.  
Es tracta de canviar els hàbits. A França ho tenen difícil, perquè tenen molts assalariats. A Espanya o a Portugal també, però aquí fins i tot hem parlat amb altres observatoris, que ens han dit que tenim una possibilitat molt bona perquè és un banc de proves. I per què no creure’ns-ho i fer-ho bé.

L’any passat es van registrar 4.000 accidents laborals. ¿Troben que és un nivell elevat comparat amb altres països?
Normal tirant a l’alça. Estem una mica per sobre de la mitjana, perquè hem tardat una mica més a implantar la llei. La tendència és bona, perquè vam analitzar el 2006, i fins al 2010 han baixat 1.000 accidents. I això és bo també per a la CASS, perquè són 1.000 persones menys que han hagut de curar.  

En aquests dos últims anys s’han produït accidents mortals especialment destacables. ¿Creu que una implantació més gran de la normativa podria haver reduït les xifres d’accidents mortals dels últims dos anys?
Hi ha fets aleatoris que poden passar, però com a mínim la llei ha de servir per minimitzar els danys, sempre. Eliminar-ho és difícil, però potser sí que es podria haver minimitzat.

Més enllà de la implantació de la llei entre els empresaris, també s’ha sentit crítiques al Govern per la falta de sensibilització i del desplegament reglamentari. ¿Fins a quin punt s’ha fet poc en aquests dos àmbits?
Els reglaments sortiran, i no tenen per què complir la implantació de la llei. A França, per exemple, es va implantar la llei al 91, i avui encara estan sortint reglaments. Al·legar la falta de reglaments per incomplir la llei no és excusa, perquè la llei és molt clara. Et fixa uns límits. Que no hagin sortit tants reglaments, entenc que amb el canvi de Govern es perllongaran, però sabem del cert que s’està treballant. N’ha sortit un, el de la construcció. I és d’obligat compliment des del 10 de desembre. Potser no se n’ha fet prou difusió, això també és veritat. I aquesta és una de les funcions de l’ORLA. Però no al·leguem falta de reglaments. És una qüestió de sentit comú, moltes vegades.

I sobre la falta de sensibilització, ¿fins a quin punt se n’ha fet poca?
La sensibilització és un dels objectius de l’ORLA, perquè de vegades entenem que el desconeixement és el que provoca la incertesa. El que volem és que la gent conegui el tema. ¿Quanta gent s’ha llegit la llei? L’ORLA ha posat consells pràctics a l’abast de la ciutadania, mitjançant el fulletó que vam editar.

Algunes empreses conceben la implantació d’aquesta llei com una despesa, mentre que des de l’ORLA la presenten com una inversió. ¿En quins sentits?
És cert que hi ha aquesta percepció, i és cert que la conjuntura econòmica no hi ajuda. Però la inversió és molt important. Si tens un empleat de baixa has d’agafar una altra persona i formar-la. ¿Quant et costa, això? Un altre cas. Queda un any i deu mesos per oferir els exàmens de salut. En el moment en què el treballador et diu que el vol fer, l’has d’enviar al teu servei de prevenció perquè li facin les proves en funció del lloc de treball. No és el mateix tenir instal·lacions pròpies, que en una hora ho fas tot, que el treballador hagi de dedicar tres dies per fer-se un examen de salut. I sobretot, ho volem fer amb una visió de col·laboració. Aquí tothom és benvingut perquè ens transmetin idees per millorar. I si l’Observatori ha d’evolucionar i que finalment, d’aquí a dos, cinc, deu anys, sigui públic, ja haurem aconseguit la nostra, perquè tenim vocació privada, però amb servei públic. Només faltaria.

“Volem fer campanyes de sensibilització i col·laborar amb les associacions per difondre un missatge entenedor”

A més de la tasca d’assessorament i del fulletó que han editat, quines són les accions concretes que tenen previstes pels pròxims anys.
La intenció és, aprofitant que vam fer la presentació el dia abans del Dia internacional de la seguretat i la salut en el treball, fer públic l’anuari de les dades de què disposi l’ORLA. No només volem oferir les dades, sinó també analitzar-les. Si tenim dades d’una sèrie de treballadors de diferents sectors, pretenem treure’n unes conclusions per poder fer campanyes de sensibilització i col·laborar amb associacions per difondre un missatge entenedor.

I això ho farien cada any.
Ho faríem cada 28 d’abril, coincidint amb el Dia internacional de la seguretat i la salut en el treball, per saber cap a on podem anar i cap a on anem. A part, també farem accions, com pot ser col·laborar amb institucions públiques, o bé convidar personatges que ens puguin aportar la seva experiència en aquest àmbit.

¿La tasca d’anàlisi de les dades no és competència del Govern?
La llei recull que el departament de Treball té la possibilitat de fer aquesta anàlisi, mentre que  el posicionament de l’Observatori és col·laborar amb tot això: facilitar-los les dades i posar els mitjans necessaris. Ara bé, això implica que s’ha de fer a poc a poc i amb bona lletra.

¿Han mantingut contactes amb altres entitats?
Hem rebut trucades d’associacions interessades a saber de quina manera poden transmetre informació als associats. Aquesta tasca la farem en funció de la demanda, però igualment entenem que l’ORLA ha de ser proactiva.