Barbero: “És difícil perdre més llocs de treball perquè tenim les plantilles mínimes”

La presidenta de l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants, Paqui Barbero, parla de la situació difícil que passa el sector, i que ja ha comportat fusions d’empreses i retallades en les plantilles. Remarca la necessitat d’una llei del transport que permeti lluitar contra l’intrusisme. Tot i que el futur no sembla gaire esperançador, no creu que es perdin més llocs de treball ja que s’està treballant amb el mínim personal necessari.

¿En quina situació està avui el sector?
El sector del transport, com la majoria a Andorra, està força malalt. El que més negativament l’afecta és l’increment del carburant, ja que amb dos anys portem un 30% d’augment del preu. Estem en un moment en què no podem aplicar aquest increment del preu del carburant al client final. Ja l’any passat el vam suportar sense apujar els preus i aquest any ens veiem quasi obligats a fer el mateix. Tot i així, en la majoria dels casos no podrà ser perquè les empreses no poden suportar l’augment. Amb tot, només intentarem aplicar l’augment de l’IPC perquè és impossible revertir l’augment del carburant en una tarifa de transport.

¿Això ha provocat pèrdues?
Això depèn de cada empresa. Si el carburant s’ha apujat, i representa el 33% o 35% del cost d’un viatge, se’n pot tenir una idea.

¿Caldria abaratir el preu del carburant professional?
Ja ens en retornen una part pels vehicles menys contaminants i, a més, també som conscients que, tal com està la situació, no es pot demanar res més. Ara no és el moment d’ajudes econòmiques.

¿Hi ha empreses en la corda fluixa?
Tampoc ho podem saber amb certesa. Sabem que els temps són difícils i que hi ha empreses petites i autònoms que s’han vist obligades o a fusionar-se o a plegar. Encara subsisteixen, però fent replantejaments de personal, dels pressupostos, per poder subsistir. Les empreses grans també ho noten amb força, ja que tenen més vehicles, més personal, i són les que potser han hagut de fer més acomiadaments i replantejaments de les plantilles.

Ha caigut l’activitat.
Tot i que les dades d’importacions estan pujant una mica, ho fan en import de factures. Nosaltres transportem quilos. I en el cas dels quilos sí que hi ha hagut una disminució important en els últims anys. Això no s’ha notat gaire en les xifres d’importació, perquè en encarir-se el preu de compra del producte els imports es van mantenint. Ara ens trobem que empreses que compraven setmanalment una quantitat de quilos determinada d’un producte ara ho fan cada quinze dies o cada mes.

¿I com es veu el futur?
El futur és negre. Però tenim la sort que a Andorra totes les mercaderies vénen per transport per carretera, i mentre hi hagi moviment... El petit ho tindrà més complicat, però és difícil que es perdin molts més llocs de treball perquè ara estem tots amb plantilles mínimes.

El sector s’ha queixat diverses vegades de l’intrusisme.
En aquest àmbit res ha canviat. Ara esperem que es pugui solucionar amb la llei del transport, que l’actual Govern està disposat a tirar endavant, i això facilitarà les regles del joc. Permetrà marcar les pautes del que han de fer uns i altres. En aquest text quedaran fixades les característiques que han de tenir els transportistes que operin al Principat, i que seran les mateixes que ens trobem nosaltres quan anem a treballar a l’estranger.

¿Quines situacions es donen?
Avui la llei permet que vingui qualsevol vehicle de matrícula no andorrana a portar mercaderies i que pugui fer tres repartiments. Si tens una base a la Seu d’Urgell, vas pujant i baixant i no has de pagar ni l’ISI ni lloguers ni la seguretat social, ni has de tenir una autorització de transport com la que necessitem nosaltres per anar a Espanya, França o qualsevol país comunitari. Per això demanem que almenys tinguin la molèstia de sol·licitar una autorització per operar al país.

Demaneu reciprocitat.
Exacte. Amb França i Espanya ho tenim molt fàcil. Hem de demanar un permís anual sense cap cost. Però si ens para la policia sense tenir-lo ens enfrontem a una sanció de 3.000 euros. En canvi, qualsevol transportista pot venir a Andorra sense cap mena d’autorització.

¿S’ha notat algun canvi amb el centre d’atenció contra l’intrusisme?
A la duana controlen que un vehicle no faci més de tres repartiments, però feta la llei feta la trampa. A més, no hi ha gaires inspectors. Els controls es fan sovint després d’una denúncia, però aquest no és el mètode.

¿Tenen idea de quin volum de negoci representa?
No ho sabem, però segur que mou força diners. Només cal anar a la duana de Sant Julià i veure el volum de camions amb matrícula andorrana i els de matrícula espanyola.

¿Són prou àgils els tràmits a la duana?
Va a temporades. A vegades necessiten més personal, però he de dir que és cíclic. Fem reunions de tant de tant i ara no tenim cap problema. La duana francesa facilita molt la tasca i l’espanyola fa exactament el que diu la llei. Així, mentre que la francesa entén que un dia arribis tard perquè hi ha neu, la duana de la Farga de Moles és molt rígida, però no se’ls pot presentar cap queixa perquè és el que han de fer.
També influeix molt que les dependències duaneres estiguin en una mateixa plataforma. Això facilita les coses perquè hi ha una comunicació que no existeix quan cadascú és al seu territori. Permet una comunicació molt més fluïda. Respecte als tràmits, no tenim cap queixa. A més, cap a la primavera es canviarà el programa de duanes i es farà tot de forma telemàtica.

Fa uns dies van exposar el seu neguit per la decisió de França de tallar la circulació als vehicles de més de dinou tones per la RN-20. ¿Hi ha hagut algun avanç en aquesta qüestió?
Això depèn de la prefectura del departament en què es produeixi el tall. França diu que d’això en depenen vides humanes, que la seguretat és molt important i és molt difícil no tancar.
Nosaltres hem demanat tenir la informació una mica abans i no haver d’esperar que s’obri perquè se’ns doni a conèixer la decisió. La intenció és poder tenir un lligam amb ells perquè ens informin de les previsions per a les pròximes hores. Per exemple, l’altre dia érem a Tolosa i no sabíem si podríem passar ja que feia dos dies que estava tallat. Llavors teníem l’opció d’arriscar-nos a no poder passar o anar a fer la volta per la Jonquera. Si a les cinc de la tarda haguéssim tingut la informació que s’obriria, hauríem pogut planificar el viatge amb temps.

¿Hi ha hagut alguna trobada amb les autoritats franceses?
Vam tenir una reunió amb l’ambaixada. Es van comprometre a fer alguna cosa, si podien, perquè no depèn d’ells. Tot i que això és una decisió del prefecte, l’ambaixada intentarà que entenguin el posicionament dels transportistes d’Andorra i, com a mínim, permetin que puguem tenir la informació abans. Però si es pot millorar algun aspecte ja serà de cara a l’any que ve. Tot i així, serà benvingut. També cal tenir en compte que els nostres camions van molt ben equipats ja que Andorra és un país de neu. De fet, a França hi ha una normativa que diu que qualsevol vehicle especial que no vagi equipat tindrà una sanció enorme encara que no hi hagi neu. Llavors potser la conscienciació va més per aquí.

¿El Govern podria fer més?
Potser hauria pogut fer el que hem fet nosaltres, anar una mica més enllà. Entenc que el Govern té uns altres canals i que podria buscar vies per poder suavitzar la situació. També cal entendre el problema. No és que hi hagi neu i les autoritats franceses no tinguin màquines per treure-la. És que quan ells veuen que hi ha el risc que un vehicle gran es quedi entravessat i posi en perill els altres cotxes tanquen. La calçada estava, molts d’aquests dies, neta completament.

¿Quines pèrdues ha provocat el tall?
Depèn de cada empresa. N’hi ha que han enviat camions petits. Altres han ajornat el viatge i altres, que tenen el compromís diari de portar productes de primera necessitat, han assumit el cost d’un viatge de dos dies. Per la duana francesa hi passa un 30% dels vehicles de transport. Això ha canviat en els últims deu anys, ja que als transportistes de la comunitat els és més fàcil no haver de passar pel port.

També s’ha solucionat la coloració del carburant.
Si hi ha algun vehicle que entra per França, ho fan a la duana mateix. Normalment això només passa quan carreguem a França i descarreguem a Gasopas.