Bernardo Soto: “Els convenis de no doble imposició revitalitzen el comerç entre països”
El director de l’àrea fiscal de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials ens explica quins són els avantatges que comportarà el CDI entre Andorra i Espanya, que va entrar en vigor divendres passat, per a les inversions entre tots dos països. Aplaudeix tots els passos fets pel Principat en matèria fiscal i d’obertura però remarca la necessitat de donar-los a conèixer a l’exterior, precisament per atreure interès.
Divendres passat, 26 de febrer, va entrar en vigor el conveni de no doble imposició amb Espanya. ¿Què suposa aquest conveni per a l’empresariat espanyol?
Suposa, per als dos països, la normalització de les relacions tributàries. El conveni de doble imposició és un instrument que permet evitar que hi hagi una determinada renda que estigui subjecta a tributació en els dos països o que no estigui sotmesa a tributació en cap. Des del punt de vista de l’empresari, tant espanyol com andorrà, clarifica i facilita la realització d’inversions a l’altre país, és a dir d’inversions espanyoles a Andorra o d’inversions d’empresaris andorrans a Espanya.
Ja entrant en matèria del contingut d’aquest CDI en concret, ¿és diferent d’altres convenis? Perquè, per exemple, el president del Consell General d’Economistes espanyol, Valentín Pich, el va qualificar de revolució.
La revolució no és quant al contingut; si és nou és perquè un territori que històricament havia tingut consideracions de territori de baixa tributació, igualment conegut com a paradís fiscal, està canviant, ha canviat la seva normativa interna, i això li ha permès signar el conveni. Des d’aquest punt de vista es pot considerar una “revolució”, entre cometes, però jo crec que és un procés lògic i a aplaudir. Des del punt de vista concret del conveni, la redacció és similar a la d’altres convenis signats per Espanya en tant que aquests convenis segueixen un model de l’OCDE i són bàsicament similars amb petites diferències, més que res de caràcter tècnic.
Es parla de noves oportunitats de negoci, fruit també del nou marc fiscal, ¿pot concretar quines són? És a dir, ¿quins avantatges té per a un empresari espanyol obrir el seu negoci al Principat?
Hi ha un avantatge molt clar, en repartir la sobirania tributària entre els dos països hi ha determinades operacions que abans estaven subjectes a tributació a Espanya i a Andorra i que passen a estar-ho solament en un dels dos països. Per exemple, una empresa situada a Andorra que facturi a una empresa o una persona a Espanya per serveis prestats, abans havia de tributar a Espanya per part d’aquesta factura, que en la pràctica és com una retenció, i ara, no. Amb la qual cosa aquesta empresa només tributarà a Andorra. Però també al revés: una empresa espanyola que vengui a Andorra, abans podia estar subjecta a tributació a Andorra i ara només ho estarà a Espanya. També es recull diferents disposicions per veure què passa en el repartiment de dividends d’una empresa andorrana a un accionista espanyol o viceversa i es redueix la tributació que hi havia abans. Al final és que es clarifiquen els suposats en què les dues administracions podien entrar en conflicte i podien pretendre, i de fet ho feien, tributar la renda als dos països.
¿Quin és el volum d’inversió anual que pot arribar d’Espanya a Andorra gràcies a aquest CDI?
Ho desconec. És molt difícil d’estimar. Diguem que aquí el que s’ha fet és posar la carretera perquè hi passin els cotxes, però quants en passaran, doncs dependrà. Al final el CDI és un instrument que facilita la inversió i per tant deixem de tenir una trava, i ara el que es necessita és que l’empresari conegui que aquesta situació ha canviat i faci els seus números i vegi si li interessa i és rendible. Normalment els convenis per evitar la doble imposició revitalitzen el comerç entre els països que els signen, tant el comerç de béns com la prestació de serveis. Entenc que hi ha sectors a Andorra que són molt interessants per a l’empresariat espanyol i viceversa.
¿Aquesta revitalització del comerç entre els dos països ja es dóna des del primer any d’aplicació del CDI o necessita una trajectòria?
Hi ha algunes inversions que tarden a madurar, però n’hi ha d’altres que es produeixen de manera immediata. Jo crec que l’efecte es nota de manera immediata i es reforça en els següents anys per arribar a un nivell que se suposa que serà el comerç normal entre els dos països en funció de la seva activitat i el seu pes relatiu.
Per tant, ¿podem dir que el punt de vista que tenia la patronal espanyola d’Andorra ha canviat?
Més que des del punt de vista de l’empresariat ha canviat des del punt de vista del país. No sé si ha canviat, però sí que des d’Andorra s’han fet els passos necessaris perquè canviï. Jo crec que ara és necessària la publicitat. És necessari que tot el món conegui el que s’ha fet internament a Andorra en tributació i el que suposa el conveni. La jornada que vam fer amb la CEA va ser una fita en aquest procés d’explicació i crec que s’ha de seguir en aquesta via.
Per tant, cal un esforç més gran per comunicar-ho.
Sí, sens dubte.
¿És vista Andorra com una entrada a Europa amb la possibilitat de constituir societats hòlding?
Des del punt de vista espanyol no ho crec perquè ja tenim un règim de societats hòlding bastant favorable, però probablement pot ser una via d’entrada per a tercers països amb els quals Andorra també signi convenis de no doble imposició.
¿Quines coses veu favorables del nou marc fiscal andorrà?
Fonamentalment, que l’equipara amb altres països situats a Europa i en normalitza la situació respecte a Espanya i també a França, que ja té altres convenis subscrits, i estic segur que n’anirà subscrivint amb la resta de països europeus i d’altres continents, perquè al final per a les dues parts és un instrument bilateral i als dos països els interessa el conveni. És una cosa que va en benefici mutu i per tant estic segur que Andorra continuarà ampliant la seva xarxa de convenis, i això en normalitzarà la situació, que durant un temps potser no va ser normal o regular, i des d’aquest punt de vista està canviant cap a la normalitat tributària.
¿I com és vista aquesta obertura econòmica del Principat?
Positivament, no es pot veure de cap altra manera. Qualsevol moviment que faci que els diferents països normalitzin les seves situacions, en aquest cas les tributàries, i que hi hagi un terreny de joc homogeni per a tot el món, per a totes les empreses, sense que hi hagi avantatges fiscals de caràcter artificial, és bo.
¿Creu que encara queda marc legal per regular i aconseguir així més seguretat jurídica?
Desconec si hi ha una manca de regulació de caràcter intern. De caràcter bilateral, després del conveni, poca cosa més hi ha a fer que resoldre els dubtes i les qüestions que vagin sorgint de l’aplicació del conveni i que vagin plantejant-se. Com que és un conveni que no s’aparta del model de l’OCDE, les coses ja estan prou resoltes. Una altra cosa és la normativa interna que pugui tenir alguna dificultat a l’hora d’establir-se al Principat.
Com a expert en l’àrea fiscal, ¿recomanaria a empresaris espanyols expandir-se o crear el seu negoci a Andorra abans que en un altre país?
El que els diria és que ja no hi ha cap altre inconvenient per establir-se a Andorra. Tampoc hi ha un benefici respecte a altres jurisdiccions des del punt de vista fiscal, que és el que busquem. Busquem una neutralitat en què la decisió d’establir-se en un país o un un altre no estigui motivada per l’absència del conveni o la dificultat de caràcter fiscal a l’hora de repartir beneficis o de fer transaccions. Des d’aquest punt de vista ara s’ha convertit en una jurisdicció normal i a tenir en compte en decidir estructurar una inversió. Ara seran els condicionants econòmics els que faran decantar la balança per un país o per un altre, que és el que al final es pretén; és a dir, que el fet fiscal no sigui un incentiu o desincentiu per valorar una inversió.
Però Andorra sí que veu com un incentiu tenir una tributació baixa.
Enfront de la situació anterior, clarament, però no enfront d’altres països. Una altra cosa és que el règim intern andorrà sigui favorable, com altres països europeus que tenen un règim fiscal favorable, però això és una altra batalla. Això no té res a veure amb el conveni sinó amb la normativa interna andorrana.
¿Té coneixement de l’interès que desperta Andorra dins la mateixa CEOE? ¿Té xifres o estadístiques d’empresaris interessats a implantar-se al Principat?
No en tinc, cosa que no vol dir que hi hagi un altre departament de la CEOE que pugui tenir aquesta informació, però en l’àrea fiscal no la tenim.
¿Creu que la crisi de BPA, o el cas de la família Pujol, embruta aquest marc de transparència que el Govern vol vendre de cara a l’exterior?
Són una sèrie de circumstàncies que no ajuden, és clar. D’alguna manera entorpeixen el procés de normalització i de canvi que el Govern andorrà ha impulsat. Però són circumstàncies en les quals des del punt de vista tècnic no podem entrar. El treball a l’hora de crear el conveni i subscriure’l s’ha fet bé, i és un bon treball, tant del Govern espanyol com de l’andorrà, i les altres circumstàncies no ajuden i estan fora del nostre control des del punt de vista tècnic i tributari, que és aquell en què treballem.
¿Quina percepció es té entre els empresaris espanyols de la gestió del Govern de la crisi de BPA?
No tinc accés a aquesta percepció.
Andorra acaba de signar amb la Unió Europea l’acord d’intercanvi d’informació bancària que posarà fi al secret bancari. ¿Creu que aquest acord pot perjudicar les inversions espanyoles a Andorra?
No, no ho crec. Penso que qualsevol moviment a favor de la transparència i de la normalització és bo. Si el que es busca són inversions productives a llarg termini, la transparència és bona.
Per acabar, ¿algun tipus de recomanació?
Vull remarcar que un cop fet el treball tècnic, i fet bé, el que fa falta és donar-lo a conèixer.
Versió per a imprimir