Carles Miquel: “El pla sectorial d’infraestructures energètiques estarà aquest 2016”

Quan tot just es compleix un any de la posada en marxa de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, el seu responsable, Carles Miquel, fa balanç de la feina feta i de la que encara queda per tirar endavant de cara a transformar el model energètic del país. Miquel valora també els compromisos adoptats en matèria de canvi climàtic i en la lluita per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

¿Quin balanç es pot fer del primer any de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic?

S’ha donat continuïtat a molts projectes, però també se n’han engegat molts. S’ha donat continuïtat finalment a la convocatòria sobre les minicentrals hidràuliques. Justament fa un parell de mesos que es va inscriure la d’Arcalís i altres estan preinscrites i en procés d’obtenir les autoritzacions corresponents prèvies a la inscripció definitiva. Al principi, molts dels projectes van ser en relació a la modificació de la normativa per facilitar l’accés a determinades tecnologies o a programes d’ajuts com pot ser el Renova, a què el setembre del 2015 es va facilitar l’accés, es va reduir també la documentació que s’havia de presentar per sol·licitar l’ajut i també es van limitar algunes de les condicions exigides. També es va modificar la valoració interna que es feia d’aquestes demandes, que es va definir en dos escenaris, un per a actuacions molt grans, i en aquest cas era el ple de la Comissió Tècnica de Rehabilitació qui havia d’informar, i l’altre per a  actuacions petites, en què els mateixos recursos de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic són els que feien les valoracions. 
S’ha modificat també l’annex del reglament energètic de l’edificació, amb  l’objectiu de regular totes les instal·lacions d’aerotèrmia, que està lligat també amb altres modificacions normatives que es van fer el 2015 per facilitar l’ús d’energies renovables, d’aerotèrmia i altres. També es va modificar el reglament de construcció per facilitar l’aïllament d’edificis ja construïts, ja que en determinats casos s’havia de fer des de l’exterior i hi havia un problema d’alienacions en relació a veïns del carrer. Tot això ha quedat resolt i ara es permet que es puguin fer els aïllaments a partir de la primera planta. 

¿Com està el seguiment del Llibre Blanc de l’Energia?
El document es va presentar el 2012, i els darrers anys s’han anat desenvolupant determinades actuacions i s’està avançant en el sentit del que preveu. El novembre del 2015 es va fer un primer balanç de com anava l’evolució del que estava previst respecte del que estava executat. Bona part de les accions estaven en curs, la major part, i una part s’havia acabat d’executar, que era similar a la part que quedava pendent, i per a aquesta es va establir un calendari. Altres actuacions estan en curs i, en paral·lel a tot això, el Govern treballa en l’elaboració d’un pla sectorial d’infraestructures energètiques, que pretén planificar de forma ordenada i coherent l’aprofitament de les energies renovables al país, previ estudi del potencial de cadascuna al territori, i, finalment, desenvolupar aquestes infraestructures de forma ordenada. 
 

¿I el pla no s’hauria d’haver fet abans?
Penso que hi ha hagut coherència en les actuacions. Hi ha un llibre blanc que defineix uns escenaris, que presenta la situació actual i diu que Andorra és un país amb una dependència energètica important, que produeix molt poca energia en relació a la que consumeix i que la major part de l’energia elèctrica s’importa dels països veïns. És una situació ja identificada al seu dia pel Pla estratègic de l’energia i ara també pel Llibre Blanc. A partir d’aquí, hi ha una voluntat de desenvolupar un nou model energètic per al país, i per tant hi ha d’haver una transició cap aquí, i és el pla sectorial d’infraestructures energètiques, que en una primera tongada o en un horitzó concret, que probablement serà el 2030, definirà quines seran les primeres infraestructures que es desenvoluparan en el marc d’aquesta estratègia més global. 

¿Quan estarà llest el pla?
S’està treballant per definir quines són les infraestructures que s’inclouran al pla sectorial, identificar els potencials de producció d’energia renovable al país,  ja sigui hidràulica, solar o eòlica, aprofitament de la biomassa..., i la construcció de les infraestructures que passaran a formar part del sistema elèctric. I reprenent la pregunta de quan estarà, entenc que es presentarà aquest any.

¿Com està el projecte dels crèdits de carboni?
És una iniciativa que pretén fomentar la mitigació o la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El 2011 Andorra es va adherir al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, i una de les potes fonamentals del conveni és la mitigació. Hi ha l’inventari de les emissions, l’adaptació, la mitigació i la sensibilització de la població. I en aquest cas, la mitigació, ja no es tracta de fer un mercat internacional de crèdits de carboni, com podria estar regulat per exemple en el Protocol de Kyoto, sinó que estem en el marc d’un mercat intern i voluntari de crèdits de carboni. 
És a dir, es preveuria posar al mercat una sèrie de crèdits i que aquelles entitats o particulars que volguessin compensar la seva petjada, les seves emissions, poguessin sol·licitar en aquest mercat la compra d’uns determinats crèdits de carboni i per tant, per la seva responsabilitat corporativa, o en relació al medi ambient o social, poguessin finalment esdevenir neutres o en tot cas compensar part de les emissions. S’hi està treballant, i poca cosa en puc dir més perquè estem fent una mica de recerca del que s’ha fet en altres llocs, on hi ha hagut bones i males experiències, i a partir d’aquí mirarem d’adaptar una proposta per a Andorra. 
És un projecte que s’està seguint però no deixa de tenir la seva complexitat perquè, si bé pel que fa a demanda ja hem identificat algunes entitats que podrien estarien interessades a compensar les seves emissions, ens faltaria realment crear l’oferta de crèdits, i és el que s’està treballant perquè, independentment del marc regulador de tot aquest mercat, hem de treballar per tenir una oferta sòlida de crèdits carboni que pugui ser duradora en el temps. 

¿Són assumibles els objectius fixats en la COP21?
Des del 2011, amb el conveni marc, hi ha tota una sèrie d’obligacions que hem d’anar complint, concretament de comunicació al secretariat del conveni. Ja a finals del 2014 vam comunicar el nostre primer informe d’actualització bianual, on s’informava de les nostres circumstàncies nacionals, i a partir d’aquí també comunicàvem les nostres emissions des de l’any 1990 fins al 2011, i presentàvem també tota una sèrie d’accions que ens permetien alhora comunicar la projecció d’aquestes emissions a escenaris futurs. 
Posteriorment, arran de les decisions de les conferències de les parts d’anys anteriors, es va requerir al conjunt dels estats que van signar el conveni que presentessin les contribucions previstes. Andorra va presentar les seves el 2015 i va ser el novè país al món a fer-ho. I en aquell document el que Andorra expressava era el compromís de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle un 37% en relació a un escenari immobilista. No sé si és molt o poc, però en tot cas estava basat en les accions que ja havíem comunicat el desembre del 2014. Accions concretes que el país té previst efectuar i que bona part vénen derivades del Llibre Blanc de l’Energia, com el desenvolupament de la producció nacional, reduir determinades emissions lligades al gasoil perquè entraran altres tecnologies i els objectius de penetració del vehicle elèctric, en què també s’està treballant. 

Precisament les emissions més importants del país són en l’àmbit del transport.
Es distribueixen bàsicament en quatre àmbits, que serien energia, indústria, el sector natural, amb l’agricultura, i el dels residus, que inclou també la gestió de les aigües residuals. I el 95% de les emissions d’Andorra provenen del sector de l’energia, entesa de forma àmplia, el transport que apuntes, les calefaccions...  

D’aquí l’aposta per la cogeneració.
És una de les actuacions previstes al Llibre Blanc. La cogeneració per no utilitzar el gasoil de calefacció per produir energia elèctrica té una sèrie d’avantatges, perquè òbviament no hi ha vessaments. I un dels interessos en relació al gasoil de calefacció és que finalment les emissions derivades de la combustió de gas natural liquat per a la producció d’energia elèctrica i, sobretot de calor, són inferiors a les emissions del gasoil, que emet més CO2. Per tant l’interès a efectes d’emissions de la cogeneració sobre el gasoil de calefacció és que s’està substituint una font d’emissió que emet més per una altra que emet menys.

En tot cas continua havent-hi emissions.
El compromís d’Andorra i de tots els estats a curt termini no és eliminar les seves emissions, és tendir a la neutralitat. El que no és possible és passar d’emetre a no emetre d’avui a demà, cap país es podrà comprometre a això perquè no té la capacitat financera i en molts casos no hi ha la tecnologia per poder-ho fer. En tot cas hi ha una transició que s’ha d’anar fent, i es preveu que es vagin reduint les fonts d’emissió importants per altres de menys importants i que a més tenen cobeneficis. En aquest cas es produeix calor, igual que amb el gasoil, però a més a més s’està canviant l’ús d’una multitud de calderes individuals per una caldera única, que a més té millor rendiment, i com a cobenefici tenim la producció d’energia elèctrica. 
És un canvi que hem d’anar fent i en tot cas el que hem de tenir molt clar és a on volem anar. Volem una reducció, i això és un pas previ. És com l’exemple del vehicle elèctric, que avui dia té una capacitat i una autonomia i segurament per a determinats usos és una opció molt bona. Per a usos en què es requereixen distàncies molt llargues potser no, però també hi ha el vehicle de transacció, que és l’híbrid endollable. Una tecnologia de transició avui dia permet una millora, sí. ¿És la tecnologia definitiva? No.

Ho deia perquè a França un estudi del mateix executiu qüestionava la cogeneració com un model per apostar-hi.
Desconec l’estudi, però sí que és cert que tenen un debat molt important quant a energia nuclear.

La cogeneració permet estalviar energia primària, però tant la tèrmica com l’elèctrica haurien d’estar a plena ús per ser rendibles, i el dubte és què passa quan es tanquen les calefaccions.
Desconec com funciona aquesta instal·lació concreta de FEDA. El que sí que té és dues fonts de producció. Per una banda té la instal·lació de cogeneració, que permet alhora produir calor i energia elèctrica, i  per altra banda té una instal·lació que el que permet és produir calor. En moments punta funcionen els dos equips, motor i caldera, i en èpoques que no hi ha aquesta punta hi ha menys calor.

¿Com estan funcionant els canvis al programa Renova?
En el primer mes s’ha rebut 37 sol·licituds per un import global de 101.808 euros en subvenció directa i de 254.740 euros pel que fa als préstecs. No hem constatat un canvi important quant al que volíem promoure, que són les actuacions més globals, si bé és cert que el programa es va publicar al BOPA el 20 d’abril, i segons quines actuacions requereixen treballs i projectes constructius complicats, i per tant potser és massa d’hora per valorar-ho. Tot i que ara per ara no hem comprovat aquest canvi que perseguíem.

¿Hi ha hagut prou comunicació? ¿És prou conegut, el programa?
Diria que la ciutadania coneix perfectament el programa. S’han anat comunicant els diferents canvis, en el marc del SIMA es va fer una presentació del programa i en el marc de la jornada organitzada amb motiu de la Setmana de l’energia es presentarà també el Renova, un producte que permet acostar visualment a la gent quines són les actuacions protegibles del programa i el percentatge d’ajut.

¿Què implicarà  i aportarà per a Andorra el conveni signat amb l’Aemet?
Als anys vuitanta es va signar un conveni de col·laboració amb Meteo France i s’ha treballat molt i ha donat resposta satisfactòria als interessos d’Andorra. Ara s’està treballant altres aspectes relacionats amb la climatologia i interessa ja no només conèixer dades de meteorologia pròpies d’Andorra, on ja hi ha una xarxa d’estacions que funcionen i la xarxa històrica de FEDA, sinó també dades de contorn, del costat francès, del vessant sud. 
Andorra ja treballa en xarxa amb determinades organitzacions, per exemple a través de la Comunitat de Treball dels Pirineus, en projectes relacionats amb l’Observatori del Canvi Climàtic. I per donar resposta a aquestes necessitats d’informació de contorn del vessant sud era inevitable signar un conveni de col·laboració amb l’Aemet. Ja feia uns quants anys que hi havia contactes, i ells mostraven interès per determinades coses que s’estaven fent aquí Andorra, concretament en tot l’àmbit de la nivometeorologia, perquè fem un seguiment de l’estat del mantell nival per determinar-ne l’estabilitat i preveure els butlletins de perill d’allaus, i ells tenien interès en això.

Jornada sobre eficiència energètica

Coincidint amb la commemoració, a partir d’avui mateix, de la Setmana de l’energia, l’executiu ha organitzat per demà una jornada sobre eficiència energètica, que tindrà lloc a la sala d’actes de la seu central de MoraBanc, a l’avinguda Meritxell de la capital.
La jornada arrencarà a dos quarts de deu del matí amb un breu parlament de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que donarà pas a una xerrada del cap de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtica, Carles Miquel, que exposarà les eines que hi ha per al foment de la rehabilitació energètica dels edificis. 
Posteriorment, Joan Marc Guàrdia, cap de la Unitat de Planificació Educativa i Centres Escolars, exposarà els primers resultats i conclusions de la implantació del sistema 3E a les escoles, i el cap del departament d’Agricultura i Medi Ambient del Comú d’Ordino, Sergi Riba, repassarà la rehabilitació que s’ha portat a terme 
al CEO.
La jornada inclourà també les ponències El nou paradigma de la construcció: els edificis de consum d’energia zero, a càrrec de l’enginyer industrial Jordi Llovera, i Eficiència energètica, més que una etiqueta, a càrrec d’Albert Villamayor, arquitecte de PassivHaus. Finalment, el director de Diversificació de FEDA, Xavier Forné, presentarà el projecte d’eficiència energètica a la llar Smart Home. La jornada la tancarà el president de la Confederació Empresarial Andorrana, Xavier Altimir.