Carles Ramos: “No preveiem que la nova llei suposi un increment de l’ocupació hotelera”

El nou president de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Carles Ramos, parla del principal repte, que és la Llei de l’allotjament turístic i els reglaments que se’n desprenen. Indica que alguns establiments hauran de córrer per adaptar-s’hi tot i que assegura que és una llei necessària. Al mateix temps, expressa la preocupació del sector per la fi de Grandvalira.

Com definiria el moment que viu el sector?
Els dies de crisi de fa uns anys ja s’han superat i ara, com tot negoci, hem d’anar evolucionant, sobretot en el tema de la digitalització. Adaptar-se als nous temps és una feina que no para mai. Sempre estàs en moviment. Mai pots dir que has arribat.

Amb relació a l’ocupació i els preus, quines perspectives tenen de cara al futur?
El mes de juny no ha estat gaire bo però l’evolució dels últims anys és positiva tant en ocupació com en preu mitjà. La previsió és que continuï en la mateixa línia tot i que tenim una mica de preocupació de cara a l’hivern pel tema de Grandvalira. Ens preocupa força com repercutirà en el turisme i l’ocupació. 

Per què preocupa?
Grandvalira és una marca de país i ajuda molt de cara a l’hivern poder vendre que tens un dels dominis esquiables més gran dels Pirineus o d’Europa. El fet que se separin no és una bona notícia. Hi ha neguit. No és el mateix un destí amb dominis esquiables molt amplis que amb dominis esquiables acotats.

El canvi més important actualment és la nova Llei de l’allotjament turístic. Què n’esperen?
Ha d’aportar un obligat compliment. Nosaltres no la veiem malament, creiem que és necessària. Ara estem treballant en el reglament de la classificació hotelera. Voldria remarcar que des del ministeri de Turisme compten molt amb la nostra opinió. Hi ha molta col·laboració. Hi haurà establiments a qui costarà més que a d’altres, alguns que ja ho tenen assolit... Com totes les normatives, hi ha gent a qui agafa més amb el vent a favor o en contra i, per tant, hauran de córrer més que els altres, però són necessàries.

Un dels grans neguits del sector era el període d’adaptació al reglament. Quin serà finalment?
Encara no està definit. El Govern va proposar un any d’adaptació i la Unió Hotelera proposava cinc anys.

Quin és l’aspecte que serà més difícil de complir?
El principal inconvenient per als establiments petits que tenen molts anys seran les inversions importants que hauran de fer per complir amb les mides de les habitacions. També el reglament preveu que per a les habitacions quàdruples només s’hi pugui accedir amb menors de 12 anys. Nosaltres hem demanat que no posin edat. 

Quan es preveu aprovar el reglament de classificació hotelera?
Al juliol, segons ens ha comentat el Govern.

Una de les novetats és la introducció de la reputació en línia a l’hora de donar o treure estrelles. Genera dubtes al sector aquest nou sistema?
Ens genera dubtes. És un tema amb el qual cal anar amb molta cura perquè la reputació en línia té en compte molts aspectes dels hotels, com ara la ubicació. Un hotel que estigui molt bé però no estigui al centre possiblement tindrà una mala puntuació en aquest aspecte. I un hotel que potser estigui més atrotinat que un altre però que estigui al centre, en aquest aspecte tindrà una bona valoració. També s’ha de tenir en compte que hi ha hotels que són més sensibles que d’altres a les valoracions. Em refereixo als serveis. Si un hotel només ofereix habitació i esmorzar és molt poc vulnerable, però un hotel que ofereixi pensió completa, que tingui spa, pàrquing... tindrà molts aspectes a valorar i, per tant, la proporció no pot ser la més adient. La proposta del ministeri fixa que entre un 8 i un 8,4 l’establiment es quedarà igual. Menys del 8 penalitza i a partir de 8,4 puntua positivament en la classificació.

Venim de molts anys sense fer inversions arran de la crisi. Això farà més difícil l’adaptació a aquesta regulació?
Crec que d’inversions sí que se n’han fet. Cadascú en la mesura que li permet el seu resultat a final d’any. Però poc o molt crec que tots els establiments aprofiten cada any per fer alguna millora. Els hotels, els restaurants o els càmpings si no  es posen al dia perden negoci. Segurament hi ha establiments que no tenen resultats positius i algun any no poden fer res,  però l’esperit és anar posant al dia els establiments, sinó et quedes enrere i no pots vendre.

Els apartaments diuen que la nova Llei de l’allotjament turístic està feta per als hotels.
Nosaltres sempre hem defensat que cal reglamentar qualsevol establiment que allotgi persones, ja no perquè siguin competència, perquè la competència és bona sempre que tothom jugui amb les mateixes cartes. Ara hi havia establiments que no l’estaven complint. Hem de tenir en compte la seguretat per a les persones i els serveis que prestem. Si vols formar part dels allotjaments has de complir la llei d’allotjaments. I no l’han fet els hotels, ha estat el Govern. No hem pressionat perquè es fes aquesta llei.
Tot i així, esperen que la nova llei pugui fer que l’oferta d’apartaments no segueixi creixent?
La idea, que m’imagino que és el que des del ministeri de Turisme es vol, és que tot estigui regulat i dins d’unes normes, sobretot de seguretat. Potser clients que s’allotjarien en un hotel acaben allotjant-se en un apartament que no reuneix les condicions necessàries. La llei hauria de permetre equilibrar l’oferta.

Podrien els hotels recuperar clientela?
No crec que el percentatge sigui significatiu tot i que no tenim dades dels apartaments que no eren legals. Però no pensem que suposarà un increment de l’ocupació hotelera ni del preu. El que sí que suposa és una tranquil·litat saber que els turistes que venen a Andorra estan ben allotjats, segurs, controlats... No hem d’oblidar que tot els establiments han de complimentar un registre de viatgers.

Ja hi ha un adjudicatari per al casino. Quin impacte creu que tindrà?
Potser afavorirà l’arribada de nous turistes, ja veurem amb quin percentatge, però potser un aspecte important és el fet que donarà una atractiu més que fins ara no teníem al turista. Caldrà veure com ho gestionem però tot el que sigui fer el país una mica més atractiu i posar un punt més a favor  nostre, en aquest cas un casino, ho veiem positiu. Som un país amb un turista molt estacional, depenem molt del temps, depenem molt de l’hivern. Encara que fem activitats a l’estiu, durant els mesos de poca afluència tot el que puguem fer per atraure turistes és positiu.

Calen més atractius per a les temporades baixes.
Ens agradaria, sí. Però també cal veure on i quan. Els mesos que creiem que caldria intentar fer més promoció, tot i que som conscients que és molt difícil, són l’abril i maig. Caldria seure i veure les propostes que hi ha.

Estacions com Pal-Arinsal estan apostant per ampliar les èpoques d’obertura. Han registrat més moviment?
 Té impacte. Si la climatologia ho permet és molt positiu, sobretot per als hotels que estan a la parròquia.

I el Cirque du Soleil, està aconseguint l’objectiu que perseguia?
Estem molt satisfets amb la iniciativa perquè ens ha donat més visibilitat, ha aportat més visitants al país. Ha estat molt favorable.

Quines previsions d’ocupació tenen per a aquest estiu?
Els mesos de juliol i agost preveiem que continuïn en la línia de l’any passat i els dos anteriors. El volum de reserves és molt semblant al de l’any passat tot i que potser hi haurà un lleuger increment. En canvi al juny, podríem estar parlant d’un 5% i un 10% menys d’afluència degut al mal temps. 

Hi ha canvis en la durada de les estades i l’antelació en les reserves?
L’antelació de reserva cada cop es més curta, a causa de la digitalització. Però les estades no veiem que siguin més curtes.

Des de l’UHA es va expressar el neguit per les dificultats dels hotelers de Sant Julià de Lòria.
Quan veiem les dades d’ocupació de les diferents parròquies Sant Julià de Lòria és la que més ens preocupa perquè sempre és la cuera. Hem ofert la nostra col·laboració per fer alguna proposta, acció. No hem tingut resposta negativa però tampoc positiva. Ara mateix estem en un punt mort i estem a l’espera. 

Quines mesures es podrien fer a Sant Julià de Lòria per potenciar l’ocupació?
Sant Julià com a parròquia té molt d’atractiu sobretot en el cicloturisme, BTT, senderisme. Potser s’hauria d’intentar promocionar aquest aspecte. Naturlàndia no acaba de ser la solució definitiva. Al centre tenim l’eix comercial i el Cirque du Soleil, a les parròquies altes els dominis esquiables i Sant Julià de Lòria sempre es queda amb un no sé què fer.

Quina és la prioritat ara de la Unió Hotelera?
La prioritat és acabar amb el reglament de classificació. Estem en contacte permanent amb els ministeris. Amb Medi Ambient estem tractant sobre el reciclatge perquè aquest any estan fent molt èmfasi en els hotels i restaurants. Volem deixar el tema aclarit i arribar a un punt d’acord sobre els procediments correctes perquè hi ha alguns establiments que van una  mica perduts. No és una qüestió que vingui de nou, perquè fa anys que cal complir amb el reciclatge, però des de l’any passat es fan més inspeccions. Abans de rebre aquestes inspeccions ens agradaria que fos més gradual, tot i saber que és una llei que ja existia. Es tracta de la formació i les pràctiques. També estem amb la nostra revista, de la qual tindrem la segona edició; estem acabant d’enllestir una nova pàgina web, que cal dir que és una de les més visitades gràcies a la borsa de treball que té; i preparant l’Andorra a Taula de cara a la tardor.

Segueix sent una assignatura pendent la potenciació del turisme gastronòmic?
Exacte. L’Andorra Taula funciona cada cop millor i ara el que cal és que surti a fora d’Andorra. Entenem que és un aspecte a incentivar i que ens pot portar més visitants.

“Hi ha gent que quan es posen a fer números gairebé no els surt a compte venir a treballar”

La millora de l’activitat també s’està traduint en una millora de les condicions salarials dels empleats del sector?
Els sous no són un inconvenient, perquè tots els establiments si volen que els empleats es quedin saben que han d’apostar. El problema amb relació al personal, tot i que encara és latent, any rere any es va superant amb la col·laboració d’Immigració, que facilita la contractació de personal forà. També hem notat una millora en l’operativa del servei d’Ocupació. 

Què dificultava aquestes contractacions? Les quotes?
Era un problema el tema de les quotes i els requisits, que ara els han suavitzat pels nacionals espanyols, francesos i portuguesos –sobretot l’experiència. Això ja ens ha obert una mica més el ventall per poder contractar.

Troben que també un dels aspectes que frena l’arribada de treballadors estrangers és el preu del lloguer?
És un inconvenient perquè a una persona li pot resultar atractiva la feina però quan es posar a fer números resulta que viure a Andorra és car, i sobretot el tema de l’habitatge és un impediment força important. 

Els hotelers han hagut de fer alguna acció per acollir treballadors, per exemple, la gent que ve a fer la temporada d’hivern?
Normalment, els establiments que han de portar gent només de temporada ja tenen prevista  aquesta afluència i tenen dins de l’establiment o fora espais contractats perquè la gent s’hi pugui allotjar. Però n’hi ha d’altres que no ho poden assumir o que busquen personal base. No hem d’oblidar que la principal mancança que tenim és personal base. I el personal base implica un sou base. Per molt que el vulguis incentivar, perquè ve de fora i té unes despeses extra, no deixen de ser els salaris base dels hotels. I per això hi ha gent que quan es posen a fer números gairebé no els surt a compte venir.

La formació del personal sempre ha estat un hàndicap. Es preveu alguna mesura en aquest àmbit?
Ara, cada establiment és qui ha de formar el personal. Tenim una carència important en la formació, sobretot en el personal base, com poden ser recepcionistes, cambrers, cuiners base... Malauradament no tenim una base sòlida de personal format en aquests aspectes. 

La nova qualificació requerirà més formació del personal?
La nova qualificació només parla de recepcionistes i el nombre de llengües que han de parlar. Això serà de difícil compliment. Per als quatre estrelles són tres llengües més una i per als cinc estrelles, tres més dues. Ara volem plantejar al ministeri la possibilitat que s’ofereixin cursos de formació per part de l’Administració.