Casadevall: “Voldria que la justícia fos àgil i transparent, i que estigués bé de preu”

El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, està mantenint reunions amb els col·lectius del món judicial per determinar les actuacions que s’aplicaran. Ara per ara, però, Casadevall té clar que “nosaltres el que voldríem és que la justícia fos àgil, que estigués bé de preu i que fos justa –només faltaria– i transparent”. “Hem de posar la justícia a l’altura que ha d’estar, i per això hem de veure si hi ha coses a millorar”, afirma Casadevall.

Alguns veien en vostè un perfil massa identificat amb un partit en concret per ser el nou president del Consell Superior de la Justícia.
Crec que no se’m pot jutjar pel que he sigut, sinó pel que faré. Sempre he tingut clar que a partir del moment que acceptés aquest lloc deixaria de fer política. El dia que rellisqui, doncs que m’ho diguin, però s’ha de recordar que tothom que ha vingut aquí ho ha fet d’algun lloc. El primer president del Consell Superior de la Justícia va ser el senyor Marsal, que venia de ser subsíndic i també tenia color polític, i ningú no va dir res.

Però algunes vegades s’ha demanat també des d’alguns sectors que aquest càrrec fos ocupat per una persona amb més coneixements tècnics en matèria de justícia.
Aquest sí que és un criteri que podria acceptar, però s’ha de recordar que jo he estat en diferents llocs. No tinc la carrera de dret acabada, però només em falten algunes assignatures de quart i cinquè. O sigui que es pot dir que conec el món del dret, i a més no estic sol perquè hi ha tres membres del Consell Superior que són llicenciats en dret, i també la secretària. A més, també hi ha assessors.

Fa unes poques setmanes que està al càrrec i no sé si ja ha fet una mica de balanç de com està avui dia la justícia a Andorra.
Encara no hem acabat. El primer que hem fet és iniciar reunions amb els diferents sectors de la justícia. D’aquesta manera, escoltant molt, hem pogut veure què és allò que els preocupa i ara hem de fer balanç per veure què és el que s’haurà de millorar. Jo no tinc una opinió feta i hem d’estudiar si estem bé de material.

La imatge que es té des de fora és que la justícia no és prou ràpida. ¿Aquesta visió és del tot real?
La veritat és que a qualsevol país, quan ho preguntes als ciutadans, la justícia no està entre les qüestions que més els preocupen. I això és així perquè afortunadament no hi han d’anar. El que en té una opinió bona o dolenta és el que l’ha utilitzat. Nosaltres el que voldríem és que fos àgil, que estigués bé de preu i que fos justa –només faltaria– i transparent. Del que es tracta és de veure com podem millorar la justícia, tenint en compte també que no estem en el millor moment econòmic per fer inversions. El que hem de fer és posar la justícia a l’altura a què ha d’estar, i per això hem de veure si hi ha coses a millorar.

¿Es pot dir que la justícia andorrana està equiparada a la que hi ha a la resta de països propers?
Nosaltres tenim un model estàndard que té una mica del francès i de l’espanyol.

¿Quins objectius s’ha marcat pels pròxims quatre anys?
Nosaltres hem recollit els objectius en què ja estava treballant el Consell Superior de la Justícia anterior. Entre aquests hi ha l’impuls del nou codi de procediment civil, la carrera judicial, l’andorranització de la justícia, i millorar els locals i el sistema d’informatització. Aquestes són les grans línies, però després s’haurà de mirar, un a un, en quin moment es pot fer cadascun. Alguns costaran diners i d’altres no, perquè són mesures legislatives. El que volem és treballar en molt bona relació amb el Govern i amb el Consell General.

La informatització de la justícia és una de les metes que s’ha marcat.
La informatització és important i sembla que els programes no estan al dia, cosa que passa una mica a tot arreu. Hi ha d’haver més interrelació entre la Batllia i els tribunals superiors perquè la informació pugui circular millor, i també entre la justícia i la CASS, per exemple.
Ara tots els processos són molt lents i es retarden molt, i per això es necessita una bona eina informàtica que suposi una agilització. En aquest cas ja hi ha una partida molt petita en el pressupost per a l’any vinent, i la nostra voluntat és que la informatització es faci al més ràpid possible. I el ministre també ens ha comunicat que té interès que es faci, i l’ideal seria que fos una realitat l’any 2014.

Una de les demandes històriques de la justícia és disposar de més pressupost.
Del que es tracta és que tinguem els mitjans necessaris perquè la justícia pugui funcionar bé. El que més ens preocupa és que la gent pugui treballar en condicions i que hi hagi un bon resultat de cara al carrer. Si ens hem d’ajustar en el pressupost, doncs ho farem. Crec que hi ha un bon equip que ha demostrat que sap fer esforços, el que passa és que la justícia s’ha deixat una mica de costat i s’han fet altres coses.

També es demana més independència en la gestió del pressupost de la justícia enfront de l’executiu.
Amb això es vol dir que els diners de què disposi la justícia és ella la que els ha d’administrar. O sigui, que fem nosaltres el pressupost i és el Govern el que l’acaba de tancar. La gestió del dia a dia és ara compartida entre nosaltres i el ministeri de Justícia i Interior, cosa que fa que el procés sigui una mica lent. Malgrat tot, això no és el més important, sinó que és un plus per donar més agilitat.

La situació de les finances de l’Estat no permet fer la nova seu de la justícia, però es treballarà en un model més reduït.
Sembla que s’havia fet un projecte al Prat de Rull, on es podria fer una seu de la justícia digna i de dimensions més petites que la prevista inicialment a sota del Consell General. Per aconseguir-ho es podria optar per un finançament amb què actualment estem pagant de lloguer, que és de gairebé 600.000 euros a l’any. O sigui, que amb el que paguem de lloguer podríem dotar-nos d’una nova seu de la justícia perquè el terreny ja el tenim. No som nosaltres els que tenim la competència, però farem una proposta i la presentarem al Govern.

Per a una proposta com aquesta li servirà molt l’experiència al Comú de Canillo, on s’ha treballat per reduir el deute. ¿Quines són les necessitats actuals?
Sí perquè es tracta de gestionar. El problema principal és què estem en un local de lloguer i s’hi han de fer reformes perquè no estava pensat per ser la seu de la justícia. Aleshores es van fer pegats i reparacions i encara no està bé. Estem invertint en un lloc que no és nostre i que, a més, és molt ajustat per a les necessitats. Per això s’ha de pensar a buscar una altra solució. Si hem de continuar allà no ens quedarà cap més remei, però sí que trobem lògic que almenys s’estudiï una alternativa.

¿Els problemes ara són, sobretot, d’espai?
No són només l’espai, ja que la distribució tampoc no és la idònia i no hi ha, per exemple, sales d’espera, i els  presoners han de circular pel mateix lloc on les persones s’esperen. No és un edifici que estigui pensat per poder tenir la funció que té avui dia.

¿Hi ha prou personal actualment a la justícia?
Com he dit abans, encara hem de fer algunes reunions per veure exactament quina és la situació. Però el que es pot dir és que el personal treballa i no mira les hores que fa. No hi ha cap queixa en aquest aspecte. Ara, per exemple, estem fent els exàmens per a les dues vacants de batlle que van quedar i durant aquest període anem una mica coixos de personal i s’acumula la feina, però és una cosa transitòria. El que és clar és que també estalviarem en aquells llocs que puguem. Actualment tenim uns 130 treballadors.

¿Hi haurà un esforç per oferir formació al personal?
Aquesta és una de les coses que ens han demanat en les reunions que hem fet, cosa que demostra que tenen interès. La nostra idea és que hi pugui haver aquesta formació, però s’haurà de veure la qüestió pressupostària. Per al personal de base tampoc ha de representar una gran despesa perquè la poden impartir els mateixos batlles i magistrats que tenim. Per tant, es tracta d’organitzar-nos i fer-ho.

¿S’està aconseguint l’andorranització de la justícia?
La nostra intenció és anar incrementant els magistrats andorrans, tot i que també és bo que n’hi hagi d’espanyols i francesos, perquè culturament ens ensenya ja que són persones amb més experiència. Ara tots els batlles són andorrans, tal com marca la llei, i de magistrats n’hi ha dos.

La regulació de la carrera judicial és una assignatura pendent.
Seria una cosa interessant de fer, perquè així una persona pot entrar com a secretària i acabar sent magistrada. Es tracta que puguin fer un recorregut perquè vegin la seva carrera.
El ministre ens ha dit que treballaran en aquesta regulació. Suposo que és una qüestió que s’ha deixat de banda perquè n’hi havia altres de més urgents, però és una cosa que finalment s’ha de fer.

Un nou codi de procediment civil també és important.
Ja hi ha també un document i la idea és que es creï un equip pluridisciplinari i es faci un nou codi de procediment civil. És una cosa que reclamen tant els batlles com els magistrats.

¿L’execució de les sentències exigeix que hi hagi un uixer, com a França, o s’ha de buscar alguna altra figura amb una missió similar?
El problema és que la majoria són execucions administratives per sancions, per exemple dels comuns, i el que s’hauria de fer és facilitar-ne l’execució a les mateixes corporacions locals. Són sancions molt petites que comporten molts diners de despeses. Així arribaria molta menys feina a la justícia. La implantació de la figura de l’uixer s’haurà de continuar estudiant.